Alguns homes bons
A la crònica del judici –macrojudici– del cas Cursach que signa Alba Tarragó a ARA Balears, podeu llegir les declaracions que hi va fer el Ico(Francisco Tomás Fernández Cortés, el fill de la Paca, la matriarca de Son Banya): “L'únic que he fet a la vida és vendre droga”, va dir. El narcotràfic és el motiu pel qual el Ico és a la presó, des d'on va declarar. Però amb la seva sensacional frase (equivalent a “jo només soc un honrat comerciant de roba de llengües”, per exemple) semblava voler donar a entendre que no el mesclassin amb altres delictes.
De tota manera, ell mateix, segurament sense adonar-se'n, es va incriminar de suborn, en explicar que pagava doblers a policies i funcionaris de l'Ajuntament de Palma perquè li fessin els ulls grossos. També va declarar en el mateix sentit un policia local que va explicar com desapareixien les multes que posava contra locals del Grup Cursach, i que sospitava d'un altre policia que solia parlar “de festes, d'anar a una discoteca, de demanar entrades, de no pagar res”. Coses com aquestes eren habituals, però, pel que sembla, no hi participava ningú. Convé recordar una cosa sobre la corrupció: perquè n'hi hagi, hi ha d'haver no tan sols corruptes, sinó també corruptors.
A l'espera que hi hagi sentència, fins ara el judici ha servit per tornar a posar damunt la taula la qüestió de la parcialitat de la justícia (un fonament sense el qual no s'aguanten l'estat de dret ni la democràcia, i pel qual, afortunadament, els ciutadans de les Balears no hem de passar gens de pena, començant per la garantia que suposa comptar amb el sempre diligent fiscal general de la Comunitat Autònoma). També altres qüestions delicades, com ara el paper de la policia i de molts dirigents polítics que, al llarg dels anys, no van veure res sospitós en fets que eren de domini més que públic. Tant és així (tantes persones varen callar o es varen deixar comprar a canvi de callar) que el que està passant a l'Audiència de Palma du camí de convertir-se, més que en un judici, en un acte de desgreuge a un honrat empresari del sector de l'oci nocturn que es va veure injustament assetjat. Els responsables d'aquest ultratge, com saben els lectors de certa premsa igualment fiable, van ser un fiscal i un jutge depravats i embogits, que no podien sofrir que un bon home hagués fet quatre doblers i hagués creat molts de llocs de feina (per increïble que pugui semblar, els arguments en favor de la innocència de Cursach solen anar per aquí).
El judici en qüestió suposa també un bon motiu per recordar que les Balears i Pitiüses –concretament Mallorca i Eivissa– són llocs importants del narcotràfic internacional. Són ports estratègics, on arriba el material des de l'Atlàntic: grans vaixells de càrrega transporten la droga des de Colòmbia i altres punts productors, i, encara dins la mar, la reparteixen en altres embarcacions més petites, que són les que la duen cap a Espanya. Eivissa, Mallorca i Catalunya són punts calents de recepció i distribució del material, a la resta de la Península i a tot el sud d'Europa. Tot això és interessant, perquè solem parlar de l'especulació urbanística i la sobreexplotació turística com a mals majors d'aquestes illes, però no solem esmentar la devastació que suposa el fet de ser un punt destacat al mapa del narcotràfic internacional. Com la majoria de coses que passen a les Balears, això tampoc no li importa a ningú, però ens hauria d'importar, si més no, a aquells que tenim el privilegi d'habitar el Paradís.
Sebastià Alzamora és escriptor