Un horabaixa d’al·lotes
És un tòpic que l’agost és un mes nefast per ser periodista –amb permís de Puigdemont. No es tracta tant de si passen coses o no, com del fet que no trobam ningú, que qui ens ha de passar dades està de vacances i qui està de guàrdia no agafa el telèfon. Si no hi ha cap esdeveniment extraordinari, els polítics de torn només apareixen a les xarxes, habitualment per fer comentaris doiuts i escrits pels seus assessors, i la vida entra en una letargia insuportable, al ritme de l’arribada d’unes onades de calor que ja ni som capaç de distingir –visc en una onada de calor contínua des de maig fins a novembre.
Per això, a la premsa d’agost es poden trobar titulars que són poesia, com “Què passa si em caduca la ITV i som de vacances?”, “Les hemorroides empitjoren a l’estiu”, “Katy Perry cau en la temptació de la Quely Merienda al seu darrer videoclip” i “Incrementa el teu wellness a l’estiu amb aquestes passes” –no tenc gens de ganes de saber com augmentar el meu wellness, perquè som malsofrida, tenc moltíssima calor i només desig que es faci de nit a les sis de l’horabaixa.
Tampoc no fallen els clàssics, com el d’aquesta setmana: “L’horabaixa d’al·lotes per Palma de la reina, les seves filles i donya Sofia, mentre que Felip VI és a París”. La cosa no té pèrdua. Es tracta d’un titular avantguardista, a més, perquè fa entrar el concepte ‘al·lota’ en una nova dimensió, sobretot si tenim en compte que donya Sofia va néixer el 1938. Tal vegada és que els mitjans prioritzen el fet de tenir un esperit jove, malgrat que els malpensats creguin que es tracta d’una manera estantissa de comunicar una no notícia: que dues senyores i dues, aquesta vegada sí, al·lotes, han sortit a passejar.
Però el drama no és lingüístic, sinó meteorològic. Letícia i les seves filles varen treure a passejar la reina emèrita que, per si no heu fet la resta, té 85 anys, i ho varen fer a les 16 h d’un 6 d’agost, un moment ben agradable i refrescant per passejar per Palma. Tant, que hi ha imatges de les netes aguantant la padrina i intentant que begui aigua perquè no s’acubi. Igual que és un crim deixar un ca dins del cotxe amb les finestres tancades quan fa calor, també ho hauria de ser fer que una senyora gran passegi abans del vespre en ple agost.
A l’espera d’alguna iniciativa legislativa al respecte per part d’algun d’aquests partits que es preocupen de les coses que preocupen els espanyols, només em queda comentar l’escena final: Elionor al volant del cotxe, amb cara de “Mira, mira! Sé conduir!”. En definitiva, una supernotícia: l’hereva del fill de l’hereu de Francisco Franco fa com les persones normals i s’ha tret el carnet de conduir. Enhorabona. Quin orgull. Quina jove més capacitada per agafar el volant de l’Estat i conduir directament, respectant els límits de velocitat –i sense la ‘L’ que havia de dur obligatòriament– cap a un futur brillant, ple de festes i saraus, vacances meravelloses, desfilades de soldats i entranyables i vacus discursos de Nadal.