Hotelers i canvis de xip
La presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) és una persona amb propensió a la incontinència verbal. O potser té afany de protagonisme i cerca la provocació com a via ràpida per satisfer-lo. Sigui com sigui, els hotelers farien bé de valorar si els interessa tenir de portaveu algú amb tant de gust pels flatus vocis, per les ventositats verbals que sonen estridents, però que són pura vacuïtat, per no dir una altra cosa. O tal vegada als hotelers els és igual aparèixer com la caricatura del ric sense escrúpols, que riu grollerament perquè se sent superior a la resta dels seus conciutadans.
La darrera sortida de la senyora Frontera, demanar als mallorquins que redueixin els seus desplaçaments en cotxe per contrarestar la massificació, forma part d'aquesta caricatura. Venint de qui venen, aquestes declaracions representen un menyspreu a la ciutadania de Mallorca i de totes les Balears, perpetrat per algú que està tan acostumat a expressar-se i a actuar d'aquesta manera, que fins i tot es permet disgustar-se quan rep contestació.
Intentar contrarestar o rectificar aquestes declaracions dient que, amb elles, la presidenta dels hotelers feia una crida a l'ús del transport públic només es pot entendre com un exercici de cinisme. O com el resultat de dècades d'acotar el cap davant dels hotelers per fer-los el besamans, com alguns periodistes i opinadors han fet al llarg de tota una vida. Els hotelers són els darrers que tenen cap dret a demanar als ciutadans, com va dir la senyora Frontera, “un canvi de xip per fer el trànsit de l'economia lineal a la circular”. No hi tenen cap dret, després que el sector turístic hagi pressionat contra el transport públic i hagi omplert les carreteres de les Balears amb desenes de milers de cotxes de lloguer durant anys i més anys, i enguany més que mai. No hi tenen cap dret, mentre continuïn sobreexplotant aquestes illes amb el seu turisme low cost, de borratxera i vandalisme, o el seu turisme de megamilionaris amb barra lliure per a tot. A veure si ho aclarim: els ciutadans de les Balears no tenim absolutament res a agrair als hotelers. Ni tenim per què suportar, per part seva, cap forma de paternalisme ni de condescendència. Ells, per contra, sí que tenen molt a agrair-nos a nosaltres. Poden començar a mostrar agraïment per la via de prendre consciència de la situació i actuar amb una mica d'intel·ligència.
La situació és que han aconseguit acabar amb la paciència d'un percentatge de ciutadans que ja és ampli, i que cada dia augmenta. La curiosa tàctica que intenten desplegar el PP i els hotelers, consistent –com bé explica Celestí Alomar– a sostenir una posició i la contrària al mateix temps, no funciona. No es poden aixecar pactes socials sobre turisme i sostenibilitat, ni denunciar (com ha fet Marga Prohens) que s'ha arribat al límit, ni anunciar una reducció de l'assistència del Consell de Mallorca a les fires de turisme (això ho ha fet Llorenç Galmés, que sembla haver desistit de la seva lluita contra el carril bus-VAO), i al mateix temps contemplar impassible com un beach club passa per ull a l'Arenal, o enviar la Guàrdia Civil a identificar i desallotjar mallorquins d'una protesta al Caló del Moro, o deixar passar les paraules de la senyora Frontera sense posar-hi cap emperò ni cap matís. Molts mallorquins comencen a tenir la sensació, per no dir la certesa, que aquestes illes estan governades per uns poders, públics i privats, que actuen, no a favor, sinó en contra de l'interès general. I això, clar, té conseqüències. Sí que s'està produint un canvi de xip: però no és el que desitjaria la presidenta dels hotelers.
