Sobre la humanitat, l'ètica i com sobreviure

Quin és el nostre nivell ètic? Quan dic “el nostre” em refereixo al conjunt de la societat. Si volen fer-se una idea raonablement aproximada sobre la nostra ètica col·lectiva, treguin el cap a Twitter. Vist? Doncs això.

Ara imaginin-se, com a hipòtesi, que el futur de l'espècie humana depengués del fet que tots ens comportéssim de manera compatible amb l'ètica més bàsica. És a dir, que distingíssim el bé del mal i optéssim pel bé. O això, o la catàstrofe. La cosa pintaria malament, oi?

Lamento informar-los que, fins on arribo a comprendre, això d'abans no és una hipòtesi. La supervivència de la civilització com la coneixem depèn que ens portem bé. Ai.

Retrocedeixo uns anys, per explicar-me. Jo vaig començar a fer servir internet el 1994: a canvi de suportar els sorollets del mòdem, els talls de línia i la lentitud exasperant, tenies la possibilitat de visitar algunes pàgines rudimentàries i veure porno. El nombre d'usuaris al món no arribava a 30 milions. Només l'1% de la informació es movia per internet. Encara no existia Hotmail (1996), el primer servei eficaç de correu electrònic.

Avui més de 5.000 milions de persones fan servir internet. El 99% de la informació (incloent-hi el que fa referència al seu compte corrent bancari) transita per internet. El món és inconcebible sense internet.

Ha estat un canvi ràpid. El primer smartphone, l'iPhone, va aparèixer el 2007. Avui gairebé tots en tenim un.

Ara feu-vos a la idea que aquest canvi, el d'internet, va ser lentíssim comparat amb el pròxim. I, en comparació amb el pròxim, no va canviar gran cosa.

Parlo de la intel·ligència artificial. Hi ha qui confon aquesta revolució tecnològica amb eines com ChatGPT, un simple xatbot (en realitat no tan simple, perquè en la seva creació hi van participar tipus com Bill Gates i Elon Musk) que manega bé el llenguatge i ajuda en certes tasques. Com molts altres, he preguntat per mi al ChatGPT i m'ha informat que vaig ser periodista i vaig morir el 2019 (cosa que Hisenda hauria de tenir en compte). Aquest xatbot és capaç d'escriure articles sintàcticament decents, però equival a internet el 1994: un balbuceig.

En essència, la intel·ligència artificial és una màquina capaç d'aprendre-ho tot. En cinc anys, deu com a màxim, haurà canviat el món. Serà el millor advocat, el millor periodista, el millor metge, etcètera. I sabrà com sobreviure. Penseu en el Hal 2000 de 2001, una odissea de l'espai, però a sac. No només s'acabarà amb molts oficis i professions: si se li permet un desenvolupament orgànic, s'acabarà, per lògica, amb individus tan estúpids com nosaltres.

No em creguin a mi. Llegeixin per exemple La ola que viene, de Mustafa Suleyman. El tal Suleyman no és un divulgador o un profeta apocalíptic. És un dels tres tipus que en una petita empresa, DeepMind, van iniciar el desenvolupament de la IA que ara fa servir Google. Suleyman implora que s'estableixin límits universals a la IA i que s'utilitzi de forma ètica, perquè si no, després d'uns anys d'avenços meravellosos en medicina i molts altres camps (les màquines dirigiran els serveis públics i les empreses, podran crear, o no, virus terrorífics, fabricaran òrgans o éssers vius diferents combinant les lletres que componen l'ADN), arribarà la catàstrofe.

Aquí tornem al principi, a l'ètica col·lectiva. ¿Serem capaços d'establir límits a una tecnologia omnipresent i omnipotent? ¿Serem capaços de fer-la servir per al bé i no per al mal? Suleyman diu que la IA planteja una “amenaça existencial”. I resulta convincent.

Crec que ni tan sols podem imaginar què significa una màquina capaç d'aprendre, que aprèn més ràpid com més sap a un ritme molt superior a l'exponencial. “L'obertura total a tota experimentació i desenvolupament [a IA] és una recepta directa per a la catàstrofe”, afirma Suleyman. D'acord. ¿És concebible que tots els científics de tot el món, incloent-hi els nord-coreans, tinguin el gest ètic de renunciar a investigar, és a dir, renunciar a preguntar-se “i si…?” i provar a veure què passa?

Ara mateix, en el balboteig inicial, una sola empresa (NVIDIA) produeix la majoria de les unitats de processament gràfic necessàries per al desenvolupament de la IA. Es fabriquen en un edifici de Taiwan, propietat de la manufacturera TSMC, amb eines de la societat holandesa ASML, l'empresa tecnològica més important d'Europa. Amb aquestes quatre canyes s'està creant una cosa semblant al concepte que els creients tenen de Déu.