La IA, el poder i la condició humana
1. La novetat. És evident que els salts tecnològics han marcat el progrés humà i cada cop han provocat rebombori. I és ridícul reduir-ho a la simple divisió entre conservadors –gent atrapada pel pànic als canvis i la por a perdre estatus– i progressistes –gent agosarada que atrapa l’oportunitat sense por–. És una obvietat que tot salt tecnològic genera oportunitats però també riscs. Les tecnologies –almenys fins ara– no van soles, algú les fa servir per fi de bé, o per mal. Creure que un avenç tecnològic és bo per si mateix és una estupidesa. Depèn de l’ús que se’n faci. L’energia nuclear pot servir per il·luminar el planeta o per fer saltar la humanitat a trossos.
Els humans hem viscut conflictivament els salts tecnològics. I en part la història de la humanitat es pot narrar a partir d'ells. La novetat actual és l’acceleració. Les novetats ja no arriben per segles o per decennis, n’apareixen cada dia. Només cal repassar la història recent de la postguerra fins ara per veure el canvi radical dels ritmes que es va produint. Ara estem en un moment especialment calent: màxima acceleració i afectació directa a la condició humana. No és nou. La medicina, per exemple, ha fet salts espectaculars, però teníem clar que, malgrat experiències de manipulacions totalitàries, era a fi de bé. El creixement insòlit de l’esperança de vida en el darrer segle ho confirma.
De cop, tanmateix, ens estan tocant el cap, l’enteniment i, de rebot, la sensibilitat. La intel·ligència artificial sembla que ens vingui a prendre directament la nostra condició, el que semblava distingir-nos: la capacitat de pensar. I per això el debat està ocupant l’escena mediàtica de manera accelerada. Com sempre, és tan perillós deixar-se bloquejar pels riscs com optar pel negacionisme, que part del poder econòmic ha convertit en religió. Davant les grans amenaces que generen inquietud sempre hi ha la reacció dels que –en funció de determinats interessos– neguen l’evidència. El canvi climàtic, per exemple. No cal preocupar-se, diuen, sempre es trobarà una solució: creure en la ciència com abans es creia en Déu. Ella ho arreglarà.
2. Els problemes de sempre. La intel·ligència artificial que ja ha arribat a les nostres pantalles: no és una invenció més. Afecta directament la condició humana. Certament, dona via oberta a tot tipus d’especulacions literàries, filosòfiques, polítiques més enllà del treball científic pròpiament dit. I no es pot eludir ni la qüestió moral ni la responsabilitat política i empresarial. ¿Es pot codificar l’experiència humana? ¿De l’algoritme en poden sortir màquines capaces de pensar, sentir, decidir, fins a sotmetre els humans? El mateix fet que els seus grans promotors –Elon Musk, Sam Altman o Ray Kurzweil–, a més d’invertir-hi a fons, parlin de riscs elevadíssims i demanin regulació ha aixecat la llebre. Volen regular per controlar millor, donat que aquest desplegament està en mans d’uns pocs?
De fet, estem donant voltes, com sempre, al voltant del poder i la condició humana. Es pot dir que el poder és el que funda, que no hi ha dues persones iguals i que, per tant, sempre hi ha una diferència de potencial en les relacions i que la història de la humanitat és precisament la construcció dels mecanismes d'enquadrament i ordenació d’aquestes diferències que es tradueixen en sistemes de poder i dominació. En què pot canviar la intel·ligència artificial les maneres de viure i conviure, de llibertat i de submissió? La iniciativa dels seus promotors de fomentar la regulació ben segur que no és innocent. ¿La IA al servei ordenat d’uns pocs?
L’altre factor és la condició humana. Fins ara només Déu se situava per sobre la nostra consciència i coneixement. “Els xatbots són capses per imitar les emocions i els afectes humans, però no tenen estats emocionals”, diu l’assagista americana Megan O’Gieblyn. ¿En tindran? El cos en tota la seva complexitat és el nostre món. ¿El poden suplantar? O’Gieblyn recorda Job confrontat a Déu: “Per què m’han passat aquestes coses tan horribles?” Ell li respon: “Jo soc Déu, ¿com pots tu comprendre'm? No ets més que un humà” ¿La IA ens donarà algun dia aquesta resposta? ¿En interès de qui?
