IA: manipulant el debat públic
La intel·ligència artificial (IA) està revolucionant el periodisme, però no sempre per a millor. Durant la guerra contra Gaza, la IA s'ha convertit en una eina poderosa per amplificar notícies falses i afavorir narratives que distorsionen la realitat i beneficien agendes polítiques específiques com la del règim genocida israelià. La IA, lluny de ser neutral, aprèn de dades carregades de biaixos racials, de gènere i econòmics, i replica i perpetua aquests prejudicis. Quan els algorismes s'entrenen amb informació esbiaixada, les notícies que produeixen aprofundeixen la invisibilitat de les minories i reforcen perspectives dominants.
Aquest biaix informatiu té un impacte directe en la diversitat de veus i el debat públic. La IA tendeix a afavorir una visió uniforme que beneficia principalment les elits i silencia els que qüestionen l'statu quo. Això és degut al fet que els algorismes solen amplificar les veus dominants i els punts de vista ja populars i deixar fora les perspectives crítiques o alternatives. Un exemple d'això és com els algorismes de recomanació de notícies en plataformes com Facebook o Google prioritzen contingut de mitjans establerts i sensacionalistes, mentre que les veus de mitjans independents o activistes queden enterrades, i en disminueix l'abast i la visibilitat. En lloc de democratitzar l'accés a la informació, la IA podria estar consolidant el poder en mans de grans corporacions i amplificant les desigualtats a l'ecosistema mediàtic.
Per a més greuge, empreses com Meta o Google han utilitzat durant anys el contingut generat per mitjans de comunicació tradicionals per entrenar els seus models d'intel·ligència artificial aprofitant una gran quantitat d'articles, reportatges i anàlisis sense oferir compensació ni reconeixement als creadors originals d'aquesta informació. Aquest ús no autoritzat del contingut periodístic és un problema ètic i econòmic que afecta directament els mitjans, particularment els locals i més petits, que ja enfronten dificultats per competir en el panorama digital. El més alarmant és que aquests mateixos models d'IA que han estat entrenats amb contingut periodístic són després utilitzats per generar nous productes informatius o publicitaris que competeixen directament amb els mitjans que en van alimentar el desenvolupament. Aquesta dinàmica no només redueix l'audiència i els ingressos dels mitjans locals, sinó que també erosiona la pluralitat de veus en el panorama informatiu.
Els periodistes tenen la responsabilitat de proporcionar informació precisa i ètica. Encara que la IA pot processar grans volums de dades, no té judici moral, cosa que pot resultar en notícies esbiaixades i manipulables. La manca de supervisió humana amenaça de debilitar la confiança en la premsa en un moment crític. La qualitat del periodisme, essencial per a una democràcia saludable, està en risc si permetem que la IA controli el flux d'informació sense un marc ètic adequat.
Les notícies creades per màquines que no comprenen les complexitats socials podrien consolidar un sistema que beneficia a uns quants i silencia a molts. Exigir més transparència en la generació d'informació i responsabilitzar-ne tots els actors involucrats és crucial per evitar que la tecnologia perpetuï injustícies i debiliti les nostres societats.
