Llegia aquesta setmana que el grup parlamentari Podem vol incloure una partida en els pressupostos de l’any que ve per tal d’internalitzar la producció dels informatius d’IB3 una vegada acabi el contracte de concessió a Liquid Media, empresa filial de Mediapro. I és inevitable pensar: ja tornam a estar atrapats en el temps, és el dia de la marmota. Sonen les campanes de les eleccions i es torna a parlar del model audiovisual i d’IB3 després de quatre anys d’immobilitat. Record quan, a principi de legislatura, una vegada elegit el nou director, Andreu Manresa, el Govern parlava de la internalització dels serveis, cosa que promet sempre que no governa. Llavors, però, hi varen arribar tard segons els terminis contractuals i es va haver de prorrogar la concessió dos anys. Aquell temps havia de bastar per fer una nova proposta, presentar un model i executar-lo. Fins i tot hi va haver reunions dins el sector. Però aquí som de nou, any preelectoral i la promesa de sempre. Què tindrem abans: un nou emissari a la Platja de Palma o la internalització dels informatius d’IB3? Què serà abans: un nou ús per a l’edifici de Gesa o el tramvia fins a l’aeroport? Podem escriure un llibre d’eternes promeses electorals i tindria gràcia si no fos perquè el director de l’ens públic cada any reclama un major pressupost que no té, perquè els treballadors subcontractats perden drets adquirits amb cada canvi laboral que els altres executen. Tanmateix no hi ha voluntat política per millorar les condicions laborals dels treballadors d’IB3. I, paradoxalment, sempre m’ha fet gràcia la persecució del conseller de Treball, Iago Negueruela, a les empreses infractores de drets laborals. El Govern hauria de començar per mirar dins casa seva, potser s’endurien més d’una sorpresa, o potser ja els va bé continuar mirant cap a un altre costat.