IB3, una qüestió de voluntat política
Han passat 17 anys des que IB3, ràdio i televisió, va començar les emissions. Més d’una dècada i mitja d’anormalitat en un mitjà de comunicació públic, tot perquè cap govern, i en van cinc, s’havia pres seriosament el significat de públic.
IB3 va néixer al pur estil Matas, allò de “preu per preu, sabates grosses”, però amb fonaments de fang. Ho va fer pervertint l’essència dels ens públics, que era tenir els serveis informatius de la casa. Això sí, i se li ha de reconèixer: les condicions laborals d’aquells que sortien al carrer a caçar notícies no eren per tirar coets, però sí les millors que han tengut fins avui, perquè des de llavors només s’han precaritzat concessió rere concessió.
La gran decepció va arribar amb el Govern Antich. Ara ja és història, però va ofegar les esperances dels treballadors, que varen veure 4 anys després com José Ramón Bauzá els acabava d’escanyar. L’arribada del Pacte el 2015 només els va donar una espira d’esperança que es va apagar en no res. Ingerència cap al mitjà, gens ni mica. Fins i tot passotisme, però amb totes les lletres. Durant set anys de govern, explicaven la precarietat laboral d’altres sectors, però els periodistes de la casa veien com cada contracte nou que es feia minvava el sou i les promeses de pujades no arribaven. Fallava el model, tots ho sabien, però el Govern deia que era cosa del Parlament i se’n rentava les mans.
La pandèmia ha demostrat que IB3 sí que era necessària i aquest divendres s’ha produït el miracle. Francina Armengol, que fins ara es posava de perfil, va sortir a anunciar als quatre vents que ara sí que es pot. La gent d’informatius seran de la casa, perquè “els continguts els fan les persones”. Quin era el problema fins ara, idò? Manca de voluntat política . A la fi han obert els ulls i han vist que els poden treure els colors quan prediquen que són un govern d’esquerres que es preocupa per les condicions laborals. I hi ha un altre element a tenir en compte amb nom propi: Mercedes Garrido. Fins ara ha demostrat que el que diu ho fa, agradi o no.
