La idea de créixer sempre
PeriodistaQuan sents que el Govern balear cedirà sòl públic a promotors privats perquè hi construeixin habitatges socials i els gestionin durant un fotimer d'anys, et venen al cap moltes coses i no n'hi ha ni una sola que tombi cap a l'esquerra. Tampoc cap a la sostenibilitat, que és el que també s'hauria d'esperar d'un executiu que declara l'emergència climàtica i que anuncia que vol ser capdavanter en aquesta lluita. Anuncis per un costat i mesures reals per un altre.
El sòl públic, pensàvem, havia de ser destinat a donar serveis a la comunitat: centres educatius, de salut, esportius o espais verds, allò que faci falta per al benestar social. Pensar que manquen habitatges és un error a l'engròs perquè del que hi ha una mancança real és de possibilitats d'accés a l'habitatge per una desproporció clamorosa entre els preus de compra o de lloguer i la capacitat econòmica de la major part de la població balear. D'habitatges n'hi ha milers de buits i milers de caríssims, així que segurament la pregunta que cal fer-se és una altra. I la resposta que hi dona el Govern tampoc no mira a l'esquerra.
La pregunta és quins límits de creixement posa el pacte d'esquerres per a aquestes illes. És un interrogant que cal respondre en plural o, més ben dit, en una pluralitat d'àmbits: quin és el límit de població que podem suportar? Quin, el de turistes? Fins a quin nombre d'habitatges? I de vehicles? I de creuers? I de ciclistes? I de places hoteleres? I de residències vacacionals? I, i, i...? No en tenim dades, però sí que en tenim la percepció clara que en el cas improbable, i en tot cas ja del tot inesperat, que es fixassin aquestes xifres màximes haurien d'estar per sota de les que ara mateix suportam.
En canvi, la sensació que se'ns ofereix des de les administracions públiques és que tenen la idea que el nostre territori i els nostres recursos tenen capacitat de respondre a una pressió que duplica l'actual. Si no tinguéssin aquesta idea al cap, de créixer sempre, les solucions no passarien per oferir, per exemple, sòl públic als promotors per augmentar encara més el nombre d'habitatges. Perquè això vol dir continuar sumant tots els altres factors que ens desgasten, que ens fan insostenibles, que ens compliquen enormement la vida, que engreixen l'hipoteca que deixam a les properes generacions i que, pensant en els mateixos termes que se sol fer en aquesta terra, també la fan menys atractiva per als que se'ls passi pel cap fer-nos una visita.
Avui em deien que els nostres agroturismes, d'un temps ençà, han notat que molts dels seus clients s'estimen més venir a les Illes en el que se'n diu temporada baixa. Així els ho fan saber els turistes. Tremolem. Així com estan les coses i amb aquesta idea de que podem créixer i no posar fre, l'estacionalitat és una de les poques taules de salvació que tenim. El vell objectiu de desestacionalitzar ja no ens el podem permetre.
