Idees estúpides
Se suposa que, en democràcia, podem pensar qualsevol cosa, que les idees són lliures i que no hi pot haver delictes d’opinió. El que s’ha de castigar, si de cas, són les accions, allò que arribi a lesionar les persones o els seus patrimonis, o altres 'bens jurídics' –així en diuen els experts– com el medi ambient, la salut pública, etc.
Fins i tot pot arribar a ser qüestionable que hi hagi agreujants d’odi; això es produeix quan, a més d’una agressió física a algú, es considera que l’agressor ho ha fet perquè té idees 'pernicioses' sobre l’agredit, en virtut, per exemple, del color de la seva pell, o gènere, o conviccions polítiques; és llavors quan pot caure-li més condemna penal. A països amb tradició més liberal es considera que això és intolerable; una mateixa acció inadmissible té més pena quan es fa des d’unes idees, doncs, castigant així –per sota– un seguit d’opinions.
En el món hi ha gent amb idees macabres, amb consideracions nocives sobre els altres. Fer acudits de l’atemptat homicida al president del govern franquista Carrero Blanco ha arribat a estar penat per les lleis, i hi ha hagut judicis, cosa que, des del progressisme, ens sembla intolerable, com que ara es jutgi un actor arrauxat per haver-se cagat en Déu i la Verge, cosa que se suposa que ofèn els sentiments religiosos de les comunitats cristianes, les úniques que –tan poc cristianament– continuen mantenint l’acusació, ara que la fiscalia ha tirat la tovallola d’aquesta nova forma de persecució per blasfèmia.
Això ho tenim tots molt clar, però alhora s’ha condemnat, i ha entrat a la presó, un jovenot de vint-i-dos anys que tenia opinions també –en direm– controvertides: celebrava amb piulades entusiastes cada vegada que una dona era assassinada per la seva parella. Per què considerem que la llibertat d’opinió ha de poder emparar fer escarni d’una víctima de l’antifeixisme (Carrero Blanco) però no d’altres víctimes mortals? Hi ha idees repulsives, certament, però les hem d’arribar a castigar amb el Codi Penal?
Tot això ve a tomb, crec, arran de la idea del govern de l’Estat de promoure una reforma penal que pugui arribar a castigar l’apologia del franquisme. No cal dir que qui signa aquest article abomina del credo del nacionalcatolicisme, però, i si hi hagués un raper –o rocker– que cantés cançons feixistes? I si les idees carrinclones, estúpides, racistes i masclistes, del franquisme, es traduïssin en una mena de Valtonyc de dretes: demanaríem de portar-lo a la presó, o prohibir les seves cançons? Un raper que demanés no matar el rei sinó una líder feminista: tindria les simpaties dels 'partidaris de la llibertat d’expressió'? Seria curiós de veure. En la majoria de casos en què es produeix aquesta asimetria, la progressia calla.
Hi ha una Fundació Franco que difon el llegat del dictador. A mi això em fa ràbia, i fàstic, però en cap cas crec que se’ls hagi de perseguir amb querelles, ni fomentar un victimisme que encara els enlairarà més amunt. Les idees es combaten amb argumentacions i dades: tancar l’estupidesa a la presó pot fer que, al cap del carrer, acabem tots allà mateix.
