Soc un idiota
Vaig llegir L’idiota (1869) de Dostoievski d’adolescent. L’escriptor rus hi escriu: "Soc un idiota perquè soc diferent d'ells. Veig el món amb compassió i comprensió, i crec en la bondat de les persones. Però la meva bondat es confon amb debilitat, i la meva compassió es veu com una ximpleria. Soc un idiota perquè estic sol en un món de ximples". El príncep Mixkin, en efecte, era diferent. Orfe, patia des de petit atacs d’epilèpsia, havia mirat als ulls d’un condemnat a mort, parlava i estimava de maneres poc convencionals.
La nova dreta extrema trumpista antiwoke ens tracta d’idiotes. Ha aconseguit ridiculitzar la bondat, la solidaritat, l’empatia amb el dèbil, amb el diferent. Ha guanyat el discurs de "ximple l’últim": cada individu, cada país, ha de mirar primer per si mateix, sense contemplacions de cap mena, i identificar els enemics exteriors i interiors. No fer-ho és d’idiotes. El món és una selva darwinista (no del més adaptable, com deia Darwin, sinó del més fort).
Trump és qui vol manar en aquest nou (des)ordre mundial. En la seva condició de ric i fort (primera potència militar), es posa ostentosament al centre del tauler. Hem entrat en el terreny de la geopolítica narcisista. Ho vol ser tot: vol ser alhora pacificador (fent passar les víctimes per culpables) i guerrer (convertint el comerç en un camp de batalla).
America first? No exactament. Trump primer. El trumpisme primer. Ni tan sols el Partit Republicà. El partit és ell. L’Amèrica dels demòcrates és idiota. Molts estatunidencs se senten amenaçats, avergonyits, assenyalats. Tots els Mixkin ho tenen malament. Estem assistint a l’apoteosi del menyspreu, la sospita i la divisió. La nació és Ell. Si fóssim en temps romans, ja estaria preparant la seva deïficació. S’està atorgant plens poders. Com diu Elon Musk, si el president no pot fer el que vulgui, "això no és una democràcia, és una burocràcia". La vida col·lectiva reduïda al dictat imperatiu d’un sol home i el seu reduït cercle. ¿Anem cap a una democràcia absolutista, cap a una aristocràcia plebea de multimilionaris?
Però no som en temps romans, som en temps nietzscheans banalitzats. Temps de superhomes apassionats i violents. D'aquí la reaparició sense rubor dels gestos nazis com a expressió de força, de potència, d’acció. D’aquí la immensa voluntat de poder i les sonores contradiccions de Trump, un home que es creu assenyalat per Déu alhora que renega en cada gest de l’amor al pròxim, un demòcrata que destrueix els valors il·lustrats, un nacionalista disposat a empaitar mitja nació.
En una nació forjada per immigrants, està creant un clima de terror entre els últims d’arribar. En una nació basada en la llibertat, ha amenaçat amb expulsar de la universitat (i de tancar a la presó) tots els estudiants amb consciència crítica que surtin a manifestar-se (però ha perdonat els seus amics que van assaltar el Capitoli). En una nació que històricament ha fet del talent la seva gran arma de progrés, es proposa eliminar el departament federal d’Educació. En una nació orgullosa del control democràtic dels seus governants, està destruint el prestigi dels servidors públics.
És curiós el "sentit comú" que diu que l’inspira. Comú? De quina comunitat? En quins valors i consensos es basa? Quina convivència defensa? Quina fraternitat? Què se n’ha fet, del respecte a les minories tan propi de la societat nord-americana? Del liberalisme de les idees? De la llibertat de fer i pensar i creure en el que et plagui si no perjudiques el del costat? ¿Ja no són importants la igualtat d'oportunitats, ni l’imperi de la llei, ni la justícia independent, ni l’equilibri de poders? La seva revolució és una involució en tota regla.
No és res de gaire nou. La història de la humanitat està farcida de milhomes egocèntrics que arriben al cim i ens (des)governen. Sàtrapes, dictadors, emperadors, reis i reietons. Mandataris pertorbats, inquietants, esgarrifosos. Com més poder acumulen, pitjor. Si la democràcia és el sistema de govern que fa possible la conversa entre estranys, entre diferents, Trump s'està carregant la democràcia. Només ho veiem els idiotes?
