Tot el que és, idò no és

Aquests dies tenim en el debat social i polític dos instruments normatius que han adaptat el relat a la creixent sensibilitat vers problemàtiques globals que sembla que encara ens afectin en diferit, però que són evidentment, ja, una realitat. Així, agafant aquests dos instruments, el Pla General d'Ordenació Urbanística de Palma i el Decret Llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears, hi trobam conceptes tan 'propers' al discurs ecologista i de les reivindicacions (algunes d'històriques) dels moviments socials i ambientals com: resiliència, sostenibilitat, reconnexió d'ecosistemes, cures, habitatge digne, autosuficiència energètica i hídrica, inclusió social, reducció de desigualtats, conservació i protecció del medi ambient, igualtat d'oportunitats, treball de qualitat, suport a les economies locals, justícia social, integritat ambiental... fins i tot es parla de transició ecològica de l'economia.

De fet, després de l'exposició de motius, en concret del Decret Llei 3/2022, és inqüestionable. S'hi fan totes les referències imprescindibles a tenir en ment amb vista als reptes ecològics i climàtics als quals haurem de fer front en els propers anys. El mateix podríem dir de la filosofia que desprèn el plantejament del Pla General de Palma.

El que després ens sorprèn i desconcerta, però, és veure com després l'aplicació efectiva de les determinacions que impliquen aquestes normes acaben reduïdes, dins d'aquest nou marc relat, a continuar afavorint i justificant, per tant, les dinàmiques econòmiques que han propiciat precisament que avui ens trobem on ens trobam. En el cas del Pla General, es recuperen urbanitzables en terrenys desclassificats i se'n projecten de nous, tot sobre sòl ara rústic, i es fan reordenacions de sectors urbanitzables pensant en els aprofitaments/desenvolupaments des del punt de vista dels inversors, evidentment, però justificats des de la perspectiva d'aquest nou relat. Així, pretenen que vegem positiu que, en comptes d'optar per la recuperació/regeneració de la zona humida més rellevant i gairebé la darrera de Palma per restaurar l'equilibri ecològic en un context densament urbanitzat, vegem com a positiva una reordenació de les edificacions (mantenint l'edificabilitat prevista) i fent múltiples els usos que s'hi preveuen i, fins i tot, posar-hi un centre de recerca en temes de sostenibilitat del turisme. Per posar-ne un exemple.

En el cas del DL del Turisme, el joc de màgia és encara més recercat. Després d'una exposició de motius, en alguns paràgrafs, impecables des de les perspectives ecològica i social, acabam amb una reducció d'actuacions enfocada a la transformació verda del sector de l'allotjament turístic i una congelació de places (encara sort). L'objectiu real: que la indústria turística –de la qual ens sabem excessivament dependents i que genera una societat d'una vulnerabilitat estructural màxima davant els reptes climàtics, energètics i de recursos exposats– pugui fer la seva transformació per recuperar i mantenir els 16,4 milions de turistes de l'any 2019. Aquest és, idò, el vertader objectiu: mantenir el mateix motor econòmic, revaloritzar el seu producte –amb una injecció de doblers públics sense precedents– reposicionar-lo generant noves marques que en propiciïn la ressituació en els mercats internacionals del turisme "verd" i fent-lo més competitiu i lucratiu.

S'aconseguirà així, vertaderament, fer font als reptes exposats? Pens que no. Hi ha vertaderament un canvi d'enfocament del relat en les qüestions 'majors' dels motors del creixement capitalista a les nostres Illes, que començam a constatar: urbanisme i turisme han canviat una part del relat. És un triomf? Tampoc ho pens. Més aviat, potser una trampa –Don't look up–. De fet, en breus lapses de temps –des de la ingenuïtat i les ganes– podem arribar a pensar que es deu al fet que la feina incansable dels col·lectius i moviments ecologistes comença a calar. Però la realitat és més perversa. És important que els diferents sectors assumeixin els reptes, mitiguin el seu impacte i s'adaptin a noves circumstàncies, però no en termes de negoci i menys assumint els costos de la seva transició amb doblers públics, destinats exageradament a un sol sector. Cal un enfocament estratègic de model que capgiri tendències relatives al pes específic d'aquests sectors en l'economia de les Illes, capgirar el sistema econòmic productiu per adaptar-nos als reptes que tan bé s'exposen en les introduccions i els nous relats –seguretat alimentària, disponibilitat de sòl fèrtil, disponibilitat de recursos hídrics, accés a matèries primeres i repte energètic– i, davant tot això i prioritàriament, reforçar les estructures pròpiament públiques per garantir l'accés i disponibilitat dels recursos i serveis bàsics essencials. Caldria un enfocament més ampli, més de model i més de llarg termini.

Quan la temperatura a les Illes Balears pugi entre 3 i 5 graus, quan s'amplifiquin dramàticament les onades de calor, disminueixin les precipitacions un 20% i el nivell de la mar pugi fins a 70 cm –tal com exposa l'Estudi del Consell Econòmic i Social sobre prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l'Horitzó 2030, en el seu capítol sobre canvi climàtic, coordinat pel LINCC–, de poc ens servirà tenir hotels circulars.

Cal que els plans de mitigació i adaptació a aquesta realitat climàtica, social i econòmica futura es concebin des de les administracions públiques i les polítiques de 'model', territorial i econòmic, com plans per adaptar una societat en conjunt i, per tant, una estructura de model econòmic en conjunt. Les solucions per sectors seran només pèrdua d'esforços, de doblers públics i de temps. Un temps imprescindible en temps d'emergència climàtica (concepte, per cert, que justament no surt en els nous relats i exposicions, tot i les declaracions institucionals que se n'han fet).

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB