IEB, 50 anys són més de mitja vida

Mig segle és temps més que suficient per consolidar un projecte cultural i convertir-lo en referent. Sens dubte que l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que aquests dies celebra els 50 anys –sembla que amb festa grossa– és una entitat cultural pública, però hi ha molts més dubtes –per dir-ho suaument– que aquestes cinc dècades li hagin servit per definir la seva funció dins la cultura balear, per tenir una estratègia clara, per desenvolupar-la amb coherència i continuïtat, i per convertir aquesta entitat en un referent cultural, en una institució. En aquest sentit, pocs motius hi ha per a la celebració.

L’IEB, que va néixer com a centre per impulsar els estudis locals, culturals i científics, no ha aconseguit mai ser una institució, una autoritat, com ho són –per no sortir de les Balears– l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). Cap dels dos no s’ha allunyat del seu motiu fundacional; és més, una té la sensació que de cada vegada les investigacions que promouen són més complexes i la implicació amb el desenvolupament social i cultural del seu territori va en sentit creixent.  

En canvi, l’IEB conserva de manera quasi heroica però del tot residual allò dels estudis locals. No es pot dir que sigui un centre de coneixements en aquest sentit, perquè no passa gaire més que d’organitzar les Jornades d’Estudis Històrics Locals. A aquella funció li ha posat vint flassades a damunt, una flassada per cada funció que se li ha acudit donar a l’entitat el president de torn del Govern, el conseller de Cultura del moment o també un dels successius directors que ha tingut. 

Que les Balears han trencat amb l’Institut Ramon Llull i ha necessitat una entitat que dugui la promoció exterior de la cultura? Idò se’n dona la competència a l’IEB, sense pensar que a la cultura catalana el que li convé és anar unida i que, als de les Illes, ser a l’IRL ens convé més que a ningú. Que cap illa no té un bon coneixement de la cultura de les altres? L’IEBs’encarregarà dels moviments interiors. Que es dissol el COFUCi qualcú ha de gestionar les classes i els tallers de català? També ho pot fer l’IEB. Que es necessita una finestreta per repartir subvencions a balquena entre les empreses, associacions i professionals de la cultura? L’IEB s’hi aboca amb tant d’entusiasme com si no hi hagués més ni millor política cultural que fer de repartidora. Que qualcú ha de pagar bitllets d’avió a tothom que treballi en cultura? L’IEB d’això en sap més que de qualsevol altra cosa.

Podria continuar, però abans que s’acabin aquestes línies voldria dir que, ja que 50 anys poden ser més de mitja vida per a una entitat mal encaminada, es podria aprofitar l’efemèride de l’IEB per fer menys festa i pensar millor què ha de ser de més gran i treballar per fer-ho.