IES El Palau i la difamació

"Jo també soc docent del Palau": les xarxes es mobilitzen en suport dels nou professors de Sant Andreu
2 min

“Aquests són els mestres catalans de la infàmia”, era el titular (en castellà a l'original) d'una crònica publicada pel diari El Mundo, el 29 d'abril de 2019. La peça anava signada pel diguem-ne periodista Javier Negre, un dels difusors més habituals de les falses notícies de la ultradreta espanyolista, a qui darrerament s'ha pogut veure abraçant-se amb gent com Javier Milei o Carlos Mazón. La publicació presentava nou professors de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca com a culpables d'un delicte d'odi contra els fills de guàrdies civils que estudiaven al centre, a pesar que encara no s'havia celebrat judici. La crònica anava acompanyada per les fotos dels docents i una fitxa per a cadascun, amb dades de la seva vida personal i laboral. Per si no n'hi havia prou, qui era aleshores l'influent líder d'un partit anomenat Ciutadans, Albert Rivera, va publicar la crònica de Negre per a El Mundo al seu compte d'X (aleshores Twitter), enriquida, no cal dir-ho, amb una aportació pròpia. També en castellà, deia: “Els mestres separatistes que van assenyalar públicament els fills de @guardiacivil a Catalunya. La fiscalia els investiga per delictes d'odi, però el govern d'Espanya diu que no els obrirà expedient. Amb covardia mai es venç el nacionalisme”. Les acusacions de covardia solen venir sempre de covards, i Rivera no va ser cap excepció.

No cal dir que tot allò no era més que una operació de difamació, encaminada a fer veure que l'escola catalana “adoctrinava” els alumnes, i a crear alarma, divisió i fractura socials, seguint fil per randa el manual d'actuació de les extremes dretes, des del segle XX fins als nostres dies. Tot just fa un mes la justícia arxivava la darrera causa oberta per aquest cas, del qual han quedat clares dues coses: els professors eren innocents i, lluny de ser els agressors, han estat les víctimes d'un linxament judicial, mediàtic i social que ha durat quasi set anys. Tres d'ells han volgut donar la cara i fer declaracions a TV3, que podem veure aquests dies, explicant el calvari que els ha tocat patir i les conseqüències (laborals, personals, psicològiques) que ha deixat a les seves vides.

El cas ens recorda quina va ser la verinosa aportació de Ciutadans a la política catalana i espanyola, recollida en forma d'herència ideològica i sociològica per Vox i el PP (per molt que els socialistes també els disputessin, el gruix del transvasament dels vots de Ciutadans han estat per als partits de la dreta ultranacionalista). I també a un fet que sempre queda en segon terme i que és de la màxima gravetat: la manera gairebé rutinària amb què els mitjans de la dreta espanyola difamen els seus adversaris polítics (o directament, com en aquest cas, ciutadans concrets que fan de víctimes col·laterals) amb una completa impunitat, en nom de conceptes tan elevats com la llibertat d'informació i d'expressió. El fals periodisme dels influenciadors de les xarxes socials tampoc és cap bolet: va néixer de les males pràctiques de mitjans encara avui tinguts per seriosos.

stats