Ignorants tendenciosos

4 min

Aquests mesos són moltes les entrevistes amb mitjans estatals i, sobretot, internacionals, sobre la qüestió de la turistificació i les successives mobilitzacions que continuen donant-se als diferents territoris de l’estat i en altres indrets turistitzats. Dijous, una de les preguntes era què implica al nostre entendre aquesta turistificació creixent. I el que està clar i es fa cada cop més evident és que el que implica és una tensió social creixent. Una tensió derivada de molts factors que acorralen, fins a expulsar, les persones que resideixen i treballen en aquests territoris turistitzats: el drama generalitzat de l’habitatge, la usurpació i mercantilització dels espais barrials i comunitaris, la sobrecàrrega de les infraestructures i dels serveis públics, les feines cada cop més precàries, amb menys drets i més deutes, la devastació territorial i dels recursos naturals, etc.

La següent pregunta sempre és: com s’ha d’abordar? En primer lloc, assumint-ho. La societat ja ho té assumit, per haver-ho patit. Ja pràcticament ningú no pateix alguna de les conseqüències negatives d’aquest excés. Pràcticament ningú, tot i viure de la feina en algun àmbit lligat directament o indirectament amb el turisme, ja no pot negar les conseqüències negatives d’aquesta turistificació creixent. De fet, fins i tot aquí, a les Illes, el Govern assumeix, encara que sigui sense massa convenciment, que la qüestió requereix una atenció. Segurament, en el seu enfocament, tendiran a una reconversió turística més, que no impliqui generar massa molèsties al sector i a tots aquells que es beneficien, –no amb el seu treball, sinó amb els seus negocis– del creixement intensiu de turistes. Però, ja és un canvi que almenys dista del plantejament retrògrad del PP nacional, que aquesta setmana ha presentat una moció per impulsar un acord entre partits polítics, institucions i patronals de l’àmbit turístic per reconèixer “el valor i l’aportació de la indústria turística a la riquesa” del país. S’ha de ser molt sord al clam dels carrers i molt malintencionat quan es parla que les mobilitzacions per la dignitat de les societats abocades a l’empobriment i sotmeses a la generació de la riquesa (d’alguns) amb el turisme, l’explotació i l’especulació, està propiciada per uns “ignorants tendenciosos”, que és, sense cap dubte, el que demostra la carta mateixa de la moció: ignorància deliberada o més aviat, indiferència i sí, molta, però molta tendenciositat. Un posicionament que, no tenc cap dubte, tendrà una resposta als carrers. Perquè sabem i ja s’ha dit ben alt i clar que aquestes mobilitzacions són just el principi i no les callaran per moltes campanyes de “conscienciació i millora de la reputació” que vulguin impulsar aquests senyors.

Els territoris no aturaran per fer el que cal precisament per abordar aquesta situació. Fins a aconseguir la implantació de límits clars als nous creixements, ja sigui en places i en infraestructures pagades amb doblers públics; fins a veure moratòries que ens permetin replantejar, no el negoci, sinó el model de producció; fins que s’impulsin polítiques econòmiques, fiscals, sectorials públiques que blindin els drets bàsics fonamentals, com l’habitatge o el treball digne i el dret a un medi ambient sa; fins que vegem una revisió en profunditat de les planificacions sectorials no enfocades a possibilitar nous creixements sinó a atendre els límits biofísics i els malmesos equilibris ecològics i socials; fins a veure un canvi de prioritats de la inversió i les polítiques públiques, enfocades en les persones i no en el negoci.

Si tot el llistat infinit de motivacions plantificades en la multitud de pancartes que ompliren de lemes la manifestació del 21 de juliol no basten com a diagnòstic de la situació greu, complexa i multicrisi que vivim, tenim un repte central. Seguir donant-li visibilitat.

I si ens segueixen ignorant, seguirem insistint i per desgràcia, en alguns moments altres evidències no tan fàcilment menyspreables, com els episodis de les DANA que hem viscut, obligaran a ressituar les prioritats. Són massa els que encara avui es pensen que es poden permetre el luxe de mirar cap a una altra banda i continuar com si res. Com la senyora Prohens. Enguany no ha tocat cap zona turística, però tots sabem que només és qüestió de temps. Aquesta realitat, a la qual no s’atén, malgrat que inundi l’aeroport, arrossegui vides i impliqui danys elevats, s’acabarà imposant.

I precisament l’adaptació a aquesta realitat que es pretén ignorar és una gran oportunitat per implementar, en un context insular, les polítiques més agosarades de límits i canvi de rumb que necessitam. En algun moment hauran de deixar-se les polítiques que només es preocupen de fer guanyar encara uns extres més, a aquells acostumats al fluir de les inversions i capitals a benefici propi, generant uns perjudicis i conseqüències que ja assumeixen uns altres. Aquests “altres” comencen a estar farts, a exigir responsabilitats. Comencen a dir prou. I no aturarem perquè, com deim sovint, ens hi va la vida. Cada cop és més evident. I és per això que cada cop som més gent a més indrets tractant d’impedir el desastre al qual uns ignorants tendenciosos i amb massa poder, ens volen arrossegar.

Activista ecologista
stats