Que Salvador Illa té una actitud i uns comportaments que connecten amb la manera de fer de la Convergència tradicional és un fet prou visible, però per si de cas n'hi havia dubtes, Artur Mas ho ha confirmat aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio. “Hi veig una mica del tarannà que vostè deia”, va admetre Mas, en resposta a la pregunta de Ricard Ustrell sobre si veia en el nou president de la Generalitat “un gen convergent”. A continuació ho ampliava: “A Convergència hi vam tenir gent com ell. Jo mateix, quan finalment vaig arribar a la Generalitat l'any 2010, hi vaig sumar persones que venien del PSC”. Ha tancat la qüestió subratllant, lògicament, les divergències entre socialistes i convergents: “Sé bé on és cadascú”, ha recalcat.
Illa, certament, no hauria desentonat dins d'aquell “govern dels millors” que Artur Mas va presentar, triomfalista, el 2010, i que va tenir com a consellers estrella un independent com Andreu Mas-Colell i un exsocialista com Ferran Mascarell (que no era un exsocialista qualsevol, sinó algú que havia tingut molt de pes dins el PSC). Illa té el punt que agradava al pujolisme, d'aquells personatges que semblaven homes d'estat en una administració sense estat propi: personatges que van fer possible una forma ben concreta i catalana de transversalitat política, coneguda com a sociovergència. Naturalment que hi havia i hi ha diferències, fruit de la cultura política, ben distinta, d'on procedeixen socialistes i convergents (o juntaires). Però hi ha un acord de fons en les qüestions principals, en els temes “d'estat” sense estat, que bàsicament remeten a allò que s'anomenava, i encara es pot anomenar, el règim del 78, nascut dels grans pactes de la Transició.
El Procés va consistir, en alt grau, en un intent de donar per liquidats el règim del 78 i els acords de la Transició, però ha resultat que l'estació final ha consistit precisament en un retorn a tot allò. Les reunions del ja president Illa amb els seus antecessors en el càrrec (però amb Jordi Pujol com el més significatiu), el subratllat en la seva religiositat i les visites a epicentres devots com el monestir de Poblet o el santuari de Montserrat, que Illa va presentar com a “ferment positiu durant mil anys” de Catalunya, són gestos que cerquen connectar amb una certa idea del catalanisme dels anys vuitanta i noranta, quan Salvador Illa estava en etapa de formació. També tenen el mateix propòsit la reunió –cordialíssima– amb el rei d'Espanya, Felip VI, i fins i tot la presència de la bandera espanyola dins el despatx presidencial.
Illa, en resum, vol ocupar tot el centre de la política catalana. A Junts ho veuen, i per això s'afanyen a organitzar un congrés que els prepari per disputar aquest espai, amb una ponència estratègica que defineix el partit com a “no-violent” i que marca clarament distàncies amb l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Això són bones notícies, però no resol la pregunta: arribat el cas, hi pactaran? Artur Mas diria amb claredat que no, però potser no tothom pensa igual.
