Illa i la “prosperitat compartida”

El discurs d’aquest divendres del president Illa, titulat “Catalunya lidera, un model de prosperitat compartida”, era una manera de dir, en realitat, “Una Catalunya rica dins d'Espanya és possible”. Després del fracàs dels partits independentistes, l’actual president de la Generalitat, coherent amb el seu dòcil alineament amb el PSOE, insisteix en la bona nova d’una Catalunya pròspera sense necessitar afectar gaire l’statu quo, ben bé com si la pèrdua de posicions a la classificació de les últimes temporades fos únicament deguda a l’estratègia equivocada de l’anterior entrenador.

Per ambiciós que sigui, que ho és, el pla anunciat no té en compte variables estructurals, com ara que el servei de Rodalies que comparteixen els catalans fa dècades que és deficient, o que el Corredor Mediterrani encara està en construcció, o que mentre els pressupostos de l’Estat s’executen a Madrid en un 147%, els de Catalunya es queden en el 42%, segons les últimes dades disponibles. Si alguna cosa permet assegurar el dèficit fiscal és que una de les prosperitats més compartides pels espanyols és la catalana, precisament.

Mentrestant, aquí tenim joves sense poder-se emancipar, natalitat desplomada, vida molt cara, classe mitjana empobrida, classe treballadora en risc d’exclusió… ¿Els catalans poden compartir la riquesa que ells mateixos generen? Això no serà possible sense, almenys, un finançament propi, que, per cert, el govern d’Illa està negociant a conseqüència dels pactes amb Esquerra, perquè al seu programa electoral només parlava d’una genèrica “millora”, i no pas d’un canvi de dalt a baix, que és el que Catalunya necessita.