Les Illes Balears han de tenir una veu pròpia a Madrid
És inevitable que, cada vegada que hi ha eleccions generals, es torni a posar sobre la taula el debat entorn de la necessitat de tenir un diputat en el Congrés que no obeeixi als interessos de cap partit polític estatal i que, més enllà de la disciplina de les grans formacions polítiques, defensi les Balears amb veu pròpia. Una vegada més, cal recordar que les Illes són l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia que mai no ha tingut un representant a Madrid que no sigui d’un partit sucursal. Fins i tot una província com Terol ha tingut el seu diputat després que l’agrupació d’electors Teruel Existe n’aconseguís un a les eleccions de 2019.
El 23 de juliol hi haurà una nova oportunitat, encara que la fórmula serà diferent de la d’anteriors eleccions. Sumar i MÉS presenten a les Balears una llista encapçalada per Vicenç Vidal, qui tindrà llibertat de vot a l’hora de defensar els interessos de les Balears, mentre que en temes d’àmbit més general anirà a l’una amb la resta dels diputats de Sumar.
Com cada vegada que hi ha eleccions generals, bona part de la societat de les Illes té l’esperança de desembarcar en el Congrés amb veu pròpia.Quasi ho va aconseguir Nanda Ramon l’any 2004, quan només li varen mancar 2.000 vots, tal com explicam a les pàgines d’aquest setmanari. Només hi ha haver una altra ocasió propícia: l’any 2015, amb Antoni Verger. Però aquesta vegada s’ha de tenir en compte que l’aliança amb Yolanda Díaz pot marcar la diferència, perquè la gallega ha aconseguit fer un bloc de pes a l’esquerra del PSOE, amb formacions de l’òrbita sobiranista com MÉS per Mallorca, Més per Menorca iCompromís. Tampoc no es pot menystenir que hi ha sectors d’aquests partits que no estan conformes amb l’aliança amb una formació d’àmbit estatal i caldrà analitzar després dels comicis si això ha influït en una major abstenció.
D’altra banda, Vicenç Vidal ha jugat un paper rellevant en el Senat aquesta passada legislatura –ja va ser així també amb Pere Sampol– i ha demostrat que un sol representant amb una certa independència pot fer més renou que alguns altres obedients.
El vot dual en clau espanyola sempre ha estat un fre a les Balears. Però la necessitat imperiosa d’un nou sistema de finançament i la presència de l’extrema dreta a les institucions illenques haurien de ser arguments suficients per mobilitzar l’electorat i aconseguir la fita històrica d’una veu pròpia en el Congrés entre els vuit diputats que s’elegeixen a les Illes.
