I els immigrants?
El PSOE lliga els suports per arribar al final de la legislatura i Junts i ERC obtenen peixos vistosos per dur en els coves respectius. Això és el que d'entrada es desprèn dels acords recents del govern d'Espanya amb els dos partits independentistes, ara en matèria de migració amb Junts i fa uns dies amb la condonació del deute del FLA amb ERC. Els socialistes intenten donar solidesa a la majoria d'investidura, i els independentistes volen demostrar que són útils encara que ja no tinguin el govern català. Almenys aquestes són les intencions; els resultats ja es veuran.
Dins la mentalitat de Pedro Sánchez arribar al 2027 significa no només esgotar la legislatura, sinó preparar-se per a la següent. Al PP això ja ho saben, però la seva resposta és rutinària: acusar el president espanyol de ser un traïdor que ven Espanya a trossos als separatistes per mantenir-se una temporada més al poder. Això és cert en una part: la primera norma del manual de Sánchez –encara no escrit– sobre com mantenir el poder és no perdre el poder.
Des de la lògica de l'autogovern té sentit que Catalunya vulgui i pugui gestionar les competències sobre immigració, més que més quan ja ha completat el desplegament dels Mossos. Ara bé, també és previsible que això finalment no se substanciï en un traspàs integral, sinó en alguna mena de fórmula mixta. És a dir, que els Mossos probablement hagin de col·laborar amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat. I que la primera paraula que senti un immigrant en arribar a la frontera catalana no sigui un “bon dia”, com deia que volia la neofeixista Sílvia Orriols, sinó alguna frase bastant més abrupta. Pronunciada en castellà per un agent dels Mossos, això sí.
Ja que hem esmentat aquest submon, és obvi que una de les motivacions principals de Junts per exigir el traspàs de la cartera d'immigració, si no la principal, és marcar territori electoral davant d'Aliança Catalana i escalfar l'electorat de la dreta més dura amb promeses d'expulsions i mà dura amb la immigració il·legal, que són coses que sempre exciten aquest personal. Ara bé, això tampoc no justifica la gesticulació de Podem, que es nega en rodó a aprovar l'acord entre socialistes i postconvergents perquè no gestioni la immigració “la dreta”. És difícil sostenir això en un estat com l'espanyol, on de tant en tant la immigració es gestiona amb massacres com la de fa tres anys a Melilla, de la qual Marlaska i el govern actual es van escapolir donant-ne la culpa al Marroc.
Hem parlat fins ara de partits polítics. La pregunta que queda sense respondre, com sempre, és: i els immigrants? Fins ara, quan arriben a les fronteres espanyoles, es troben amb un protocol de deportacions que consisteix en un procés administratiu accelerat, sense control judicial ni de cap tipus, que pot incloure devolucions en calent, devolucions exprés, internaments als CIE, ordres d'expulsió o de devolució, i un tracte degradant i irrespectuós amb els drets i les llibertats elementals de les persones. Canviarà això si la frontera a la qual arriben és catalana?
