L’impacte ambiental d’una pista sobre el mar
En el debat sobre la possible ampliació de l’aeroport del Prat el meu nom ha aparegut lligat als dels promotors de la pista sobre el mar. Efectivament, em sembla que és la millor proposta des del punt de vista ambiental, que és l’àmbit sobre el qual puc opinar. No repetiré el que s’ha dit a favor i en contra de la pista sobre el mar des dels àmbits de l'enginyeria, l’economia i altres que em són aliens, i que és conegut perquè aquestes darreres setmanes s'ha difós en diferents mitjans de comunicació. Esmentaré breument els arguments que em semblen favorables ambientalment, extrets de l’informe que vaig elaborar a inici de l’any, destinat als promotors, tot insistint que l’impacte sobre les comunitats terrestres (que no són només les d’ocells) seria nul o positiu.
Hi ha, almenys, dos tipus d’afectacionsals organismes i comunitats dels fons marins sota la pista prevista: 1) sobre els actualment existents en els fons de la zona, i 2) sobre els que potencialment es puguin instal·lar sobre els pilons previstos per sustentar la pista. Altres tipus d’afectació que cal considerar estan relacionats amb la dinàmica marina (corrents, onatge), amb el desplaçament d’organismes nedadors (grans peixos, cetacis, tortugues), amb la nova pista com a atractora d’ocells marins (gavians, especialment) i amb els usos humans de la zona afectada (pesca, lleure). Aquests darrers, si es construís la pista, serien altres instàncies les encarregades d’estudiar-los i, eventualment, de legislar-los.
Els fons marins de l’àrea sobre la qual s’instal·laria la pista projectada són fangosos, sorrencs (sorres fangoses, fang de plataforma), estan degradats i contaminats, i tenen una població banal d’organismes bentònics, segons un estudi que vaig dirigir el 1991 en relació amb els fons que es veurien (que es van veure) afectats per l’ampliació del port de Barcelona i la desviació del riu Llobregat (1). Aquesta desviació, malgrat la càrrega reduïda de sediments que el riu aporta al mar en situacions normals, i la càrrega important en ocasió de temporals i grans revingudes com els que s’han produït al llarg de les darreres tres dècades, no haurà fet més que augmentar la importància dels dipòsits de sorres fines i fang a la zona i la contaminació d'aquesta.
Tal com s’indica en estudis de la vegetació de la zona (2) i s’assenyala en la cartografia de les praderies de fanerògames marines de tot el litoral català, en aquests fons no s’hi troben les herbes Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa. Les praderies que formen en altres àrees del litoral català són comunitats molt biodiverses i amb un paper notable com a productores de matèria orgànica i protectores del litoral, i estan protegides per lleis autonòmiques, nacionals i internacionals. En qualsevol cas, són pròpies de fons soms i rarament es troben a profunditats de més de 30 metres, que són els previstos per a la instal·lació de la base de pilons de la pista.
Un tipus d’afectació, amb independència de la biodiversitat del poblament actual del bentos i de la ictiofauna de la zona afectada, és la instal·lació d’un para-sol de 4.000 x 400 m, que reduiria l’entrada de llum al fons en els primers metres a cada cantó de la pista i l’eliminaria totalment en la part central, malgrat que és previst deixar obertures per no privar totalment el pas de la llum. Això, lluny de suposar un problema per als organismes bentònics, significaria un augment de la diversitat ambiental, perquè als fons il·luminats (amb la llum que arriba normalment als 30 m de fondària) hi afegiria fons en penombra o en obscuritat total, que determinades espècies animals i vegetals prefereixen als fons il·luminats. En ambients litorals de tot el món, enfosquits per para-sols similars (molls o carreteres sobre pilons) o no (aigües amb molta presència de partícules en suspensió, p. ex. d’estèrils de mineria), hi ha una pujada d’espècies d’aigües més pregones, que prefereixen ambients ombrívols, o d’espècies pròpies d’ambients obscurs, com coves submarines (3).
En els fons fangosos i sorrencs afectats per la instal·lació de la pista prevista, són absents o escasses les roques; la presència dels pilons que sustentarien la pista principal suposa augmentar el nombre de substrats durs, que molts organismes bentònics prefereixen als fons tous. En la proposta es preveu recobrir els pilons de formigó amb un material carbonatat i porós que faciliti la instal·lació d’organismes, com s’ha fet en altres localitats del món; però el mateix formigó és un substrat adient per permetre l’assentament de propàguls i adults d’algues i animals, com han establert diferents estudis experimentals (4) i la mateixa observació en situacions similars (pilons de molls, de carreteres, de plataformes petrolieres, el pantalà del Pont del Petroli de Badalona, etc.).
Les comunitats bentòniques sobre fons durs són molt biodiverses a la Mediterrània (5); tant les algues com els invertebrats colonials són espècies enginyeres, perquè estructuren l’espai i propicien la presència i activitat de moltes altres espècies, tal com a terra passa amb la vegetació. Es pot ben dir, doncs, que la presència d’un nombre elevat de pilons de formigó, recoberts o no de material carbonatat i porós, afegiria estructura i biodiversitat als fons de l’àrea, en un procés de recobriment i successió ecològica secundària ben conegut. Això és el que des de fa temps s’ha cercat amb la instal·lació de biòtops (esculls artificials) submergits en diverses àrees litorals, com el port de Barcelona: són atractors de biodiversitat (i de visitants humans).
Pel que fa a l’efecte de pantalla dels pilons sobre els corrents i l’onatge de la zona, es preveu que seria mínim, però a Catalunya hi ha bons experts en dinàmica marina i es compta amb un canal de proves d’onatge que podria acollir els experiments adients per comprovar-ho. Una cosa semblant cal dir de l’estudi ecològic del fons de la zona: donat el temps transcorregut des de l’estudi esmentat anteriorment, seria recomanable repetir-lo en l’àrea concreta prevista per a la construcció de la pista addicional. El nombre d’experts en ecologia marina és així mateix notable a casa nostra (per desfer en el lector qualsevol sospita d’interès particular en aquest possible estudi, els responsables del que vam fer fa tres dècades estem tots jubilats).
Cal tenir en compte, també, que el procés de construcció de la pista prevista es faci amb la condícia necessària, seguint allò que estableixen les regulacions per a aquest tipus de construccions, per tal que l’impacte de les obres sigui mínim sobre el mar, el fons marí i les seves comunitats.
L’eventual posada en servei de la proposada pista sobre el mar faria sobrera la pista paral·lela a la costa (la tercera pista) de l’aeroport. Per aquesta raó, seria raonable desmantellar-la i eliminar-la i, en la mesura del possible, recuperar i restaurar part almenys dels espais naturals (aiguamolls, llacunes, etc.) que foren afectats per la seva construcció, així com millorar l’estat ecològic de les llacunes actuals (que és majoritàriament deficient, dolent o mediocre) (6). També es podrien dissenyar nous espais naturals en els terrenys alliberats, tot recordant aquelles “compensacions ambientals” que es van prometre en el seu moment i que mai s’executaren. Cal considerar aquesta possibilitat com un efecte positiu per al medi ambient, a terra, de la construcció de la pista sobre el mar; aspecte positiu que podria promoure el finançament europeu de part, almenys, del pressupost necessari.
Notes:
(1) Ros, J.D. (ed.). 1991. Impacto de la ampliación del Puerto de Barcelona y de la desviación del río Llobregat sobre los ecosistemas marinos de la zona. Barcelona: Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.
(2) González, V., del Hoyo, R., Seguí, J.M. i Valverde, A. 2016. Flora vascular del Delta del Llobregat. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, 18. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. Institut d’Estudis Catalans.
(3) Ros, J.D. 1989. Dictamen sobre los efectos causados en el medio marino por los vertidos que en la Bahía de Portmán (Murcia) realiza la Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya-España. Cartagena: Juzgados de Cartagena i Greenpeace España.
(4) Herdocio, N. 1991. Estudio de la colonización y de las primeras fases de la sucesión ecológica en sustratos artificiales inmersos en el mar. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
(5) Ballesteros, E. i Ros, J.D. 1989. Els ecosistemes bentònics. Dins Història Natural dels Països Catalans (J. Terradas, N. Prat, A. Escarré i R. Margalef, eds.), 14:119-176. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
(6) Germain, J. i Pino, J. 2018. Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, 19. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. Institut d’Estudis Catalans.