Imperdonable
Sempre que un artista ens decep volem pensar que una cosa és la persona i l’altra la seva obra, que la seva moralitat pública o privada no té perquè entelar la brillantor de les seves fites com a artista, etc. Hi ha estàndards morals que són dels nostres temps, i que en altres èpoques no estaven al mateix nivell. Però així i tot tendim a posar, al costat de les obres d’envergadura, la petitesa moral dels seus productors, com si, d’alguna manera, sabent que eren imperfectes, barroers, injustos, etc., les seves obres poguessin ser redimensionades, o no ens fessin tanta por.
En el fons és consolador pensar que sí, tal artista era –o és– un geni, però també és o era ‘mala persona’, i nosaltres, que potser no tenim cap talent –ni perseverança, ni gaudim de cap triomf, reconeixement o posteritat–, tenim el consol de sentir-nos moralment superiors des d’un orgull de virtuts suposades, que fins i tot pot servir per escudar-se i no haver d’admetre que en determinades obres hi ha mèrit, molt mèrit, o un plaer que ara ja ens neguem a sentir. El cinema de Woody Allen, o el de Polanski, cineastes que han donat obres extraordinàries, però que no tenen un historial sexual precisament modèlic: què hem de fer si ens continuen agradant les seves velles, o noves, pel·lícules?
I l’actriu Karla Sofia Gascón, que va escriure tants comentaris inapropiats –racistes, sobretot– a les xarxes, tot i ser ella part de la minoria trans, no ha de veure apreciat el seu treball, ara que sembla que la seva nominació als Oscar està més que liquidada? Per què la senyora Karla, que va fer aquests comentaris quan encara era Carlos, pot deixar enrere la seva identitat de gènere però no la ideologia que delaten els tuits?
S’ha tornat, de cop, una mala actuació cinematogràfica, la seva, ara que coneixem les seves velles opinions, també contra els catalans? Si descobrim que l’arquitecte de la Seu era un pederasta –o un racista–, ens deixarà de semblar tan esplendorosa, la nostra catedral? No era TS Eliot antisemita? Per què no ho ha de poder ser la senyora Gascón? No té Eliot el premi Nobel? Per què no poder premiar amb l’Oscar la senyora Gascón? La cosa no acaba mai: John Lennon va clavar més d’una galtada a la seva dona; què en fem de la seva música? I de les pel·lícules de Mel Gibson, també un antisemita notori –tant com ho era el cantant Lou Reed? S’ha de deixar passar l’antisemitisme, però no l’anticatalanisme, perquè som catalanoparlants? Però no ens enganyem: una cosa són els escarafalls en públic, ara molt aplaudits a les xarxes socials, i l’altra és el comportament del públic, a qui, en el fons, li és igual la moralitat mentre l’obra li faci el pes, sigui aquesta la pintura de Picasso o els monòlegs còmics de Louis CK. Qui ha deixat de mirar les pel·lícules de Schwarzenegger ara que sabem –i ha admès– que també va abusar de moltes dones quan era jove? O d’escoltar les cançons d’èxit que sabem que són plagiades –el Waka Waka de Shakira– i que, per tant, els seus artífexs són lladres?
