L'imperi invisible

Es commemoren els 30 anys de la descomposició d'aquella versió de l'Imperi Rus anomenada Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Per entendre bé tot allò cal no refiar-se de les paraules. A la dictadura que els russos van imposar a l'Est d'Alemanya, per exemple, li van dir República Democràtica, mentre que el nacionalisme expansionista rus més exacerbat rebia el nom d'internacionalisme. En tot cas, la grandiosa farsa no es va desmanegar degut a la caiguda del Mur de Berlín l'any 1989 sinó al fet que els mecanismes repressius propis de l'estat, entre els quals destacava el KGB que llavors donava feina a Vladímir Putin, van quedar-se sense forces el 1991. Com si es tractés d'una cosa poc honorable, Putin va aclarir fa poc que durant un temps no li va quedar altre remei que fer de taxista (és força més probable que un experimentat membre del KGB amb rang de tinent coronel es dediqués a fer altres cosetes; però aquí ja ens posaríem en mode especulatiu). Putin considera que el desmantellament de l'URSS va ser "una tragèdia". Aquesta percepció de la realitat té conseqüències, òbviament: quan s'ha trencat una cosa suposadament bona i valuosa d'una manera "tràgica" cal refer-la, reconstruir-la. Dit així, en abstracte, la declaració pot semblar innocent, però resulta que Putin la pronuncia mirant molt fixament a Ucraïna, de la qual ja s'ha annexionat una part. 

La majoria dels grans imperis europeus han estat separats pels oceans. La distància entre Londres i Bombai, o entre Lisboa i Maputo, era tan enorme com cridanera, i la ressaltava encara més el blau del mar dels mapes. La distància entre Moscou i Vladivostok és igual d'enorme, però sempre ha estat percebuda d'una altra manera degut a la continuïtat territorial, al fet de no haver-hi aigua salada pel mig. És així com Rússia ha estat des de finals del segle XVIII fins avui un imperi invisible. Durant l'època de l'URSS, però, va finançar la majoria de moviments "antiimperialistes" d'arreu del món. Eren tan i tan antiimperialistes que van acabar imposant l'ensenyament del rus com a segona llengua a Cuba. També ho van intentar a l'Afganistan fa 40 anys, però no van tenir temps. A la resta de repúbliques exsoviètiques, sí. A Ucraïna la llengua pròpia viu avui una competència desigual amb el rus. A Bielorússia, el dòcil Lukaixenko ha promogut descaradament una estricta russificació lingüística. Etcètera. Tot plegat genera tensions, per descomptat. I quina és la solució? Doncs que tots tornin a estar ben juntets i feliços en el si de l'enèsima versió de l'imperi rus posterior a l'URSS, que és l'objectiu últim de l'acció política de Vladímir Putin des del primer minut del seu mandat. 

Si observem amb atenció el mapa actual de l'últim imperi del món –pel fet de ser invisible no deixa de ser un imperi– observarem una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció, i que avui resulta més significativa que mai: els estretíssims vincles entre Rússia i Alemanya almenys des de Caterina II la Gran (1729-1796), que naturalment no tenia ni una sola gota de sang russa, sinó prussiana. Si es fixen en l'extrem occidental veuran avui l'enclavament de Kaliningrad, que va ser un territori històricament alemany fins al 1945. Allí, a Königsberg, on va néixer, viure i morir un dels filòsofs més importants de la història, Immanuel Kant (1724-1804), hi viuen ara els russos que van repoblar la ciutat. La història d'aquest enclavament ens porta a la Segona Guerra Mundial, i més concretament al tractat de no-agressió més vergonyós del segle XX, el protagonitzat per Hitler i Stalin per repartir-se Polònia i annexionar-se altres territoris, conegut com a Pacte Molotov-Ribbentrop. 

Observin ara l'extrem oriental de Rússia, a milers de quilòmetres de Kaliningrad, prop de Vladivostok. Allí hi ha la molt poc coneguda Oblast (província) Autònoma dels Hebreus, que és una mica més gran que Catalunya (fa 36.244 km). Un territori autònom jueu a la fi del món. En realitat, la població hebrea actual és només un 1,22% del total del cens, però l'alemany medieval parlat pels jueus (l'ídix) encara és visible en la retolació urbana. A la plana web de la regió autònoma, però, una de les llengües disponibles és l'hebreu modern, no l'ídix. Resulta que l'any 1924 l'imperi rus encara comandat per Lenin va decidir combatre el sionisme traslladant la idea d'Israel... a prop del Japó! L'actual mandatari de la regió es diu Rostislav Goldstein. Sí, l'imperi invisible sempre acaba ensopegant tortuosament amb Alemanya. També ara: al canceller socialdemòcrata Sholz sembla que la freda mirada de Putin no l'impressiona gaire.