La importància de tenir dones referents

Encara no sé com se’m va acudir que podia guanyar-me la vida dedicant-me al món de l’audiovisual. L’any 1987 internet no existia i no tenia ningú a la vora que s’hi dediqués. Només sabia del Silvestre, el cosí de la meva mare que era professor a l’EMAV, l’Escola Municipal de Mitjans Audiovisuals. De fet, m’hi vaig inscriure perquè no havia tret prou nota per estudiar biblioteconomia i documentació, uns estudis que trobava més realistes per a mi. Però quan vaig quedar-ne fora em vaig dir que què carai, que podia provar d'estudiar per ser tècnic de cinema. I tot i estudiar-ho, no va ser fins que vaig fer un màster de guió a la UAB i vaig conèixer la Maite Carranza que no vaig creure que allò podia ser una realitat per a mi.

Ella va ser el meu primer referent. Propera, potent, amb les idees clares, generosa i compromesa. Escrivia sèries i programes infantils i havia guanyat diversos premis amb els seus llibres de literatura infantil i juvenil, i em vaig adonar que jo volia fer el mateix. La Maite sempre em recorda que tot el que he aconseguit ho he fet per mi mateixa, però a mi també m’agrada explicar que tenir un referent positiu com ella a la vora em va ajudar molt. Perquè les dones venim d’on venim i de vegades ens costa creure’ns-ho. Creure que és possible per a nosaltres. I per això sempre aconsello a les nenes i joves que busquin una dona que els faci de llebre, la figura d’aquella persona que s’entrena corrent amb tu i sempre va davant teu i que t’ajuda, sense que te n’adonis, a anar més lluny.

I ara mateix que estem reinventant què és ser una dona a partir dels quaranta-cinc anys continuo buscant dones en les quals emmirallar-me. Dones que reforcen la idea que la maduresa i la vellesa són edats de plenitud i alegria. Que en lloc d’aturar-se van a més i a les quals l’estereotip se’ls en refum. Quan vaig inventar la Sara, la protagonista de la meva novel·la Un cor de neu, la vaig voler en part així, i també amb una sexualitat activa als seus seixanta-cinc anys. Per crear-la vaig parlar amb l’Eva Moreno, sexòloga, que em va confirmar que aquest és un model que va a més. I després vaig fer una petita recerca per internet per buscar dones de l’edat de la Sara que respiressin aquesta potència. Vaig topar amb la Chrissie Hynde, la líder del grup The Pretenders, que continua oferint concerts calçant botes fins a mitja cuixa. També amb les actrius Meryl Streep i Kristin Scott Thomas. Però aquí també tenim dones que ens han ofert un model de maduresa moderna i activa i que ara encaren una vellesa igualment fora de norma, com la periodista Núria Ribó o l’advocada Magda Oranich. Vaig estar amb totes dues al 75è aniversari de la Núria, i veure-la ballar amb unes vambes de leds verds i escoltar la lucidesa i bon humor de la Magda em va reconciliar amb el món. Tenir-les a la vora fa que tot sigui possible, fins i tot que jo mateixa un dia em pugui convertir en un referent per a una altra dona i ella, al seu torn, per a una altra, i que així la cadena d’energia i potència no tingui aturador.