(In)comunicant-nos

“La nova plaça pública” era la metàfora més usual per referir-se al nou espai comunicatiu generat per la comunicació 2.0 arran de l’aparició de les primeres xarxes socials. D’això ja fa més de 20 anys i l’evolució –quantitativa i qualitativa– ha estat certament exponencial i transversal. L’efecte “plaça pública”, però, si mai va existir, ha desaparegut totalment.

Se suposava que la globalització, internet i les xarxes socials havien de revolucionar la comunicació humana i l’accés a la informació, i no es pot negar que efectivament ha estat així, encara que, majoritàriament, ho han fet en un sentit diferent de l'esperat. 

El nou món virtual havia de ser més sostenible. Les dades, però, ho desmenteixen: el CO2 emès anualment per Amazon equival a 184 plantes energètiques de gas; les emissions de l’invisible “nigul” de Google han augmentat en un 48% en només 5 anys; la visualització de vídeos a internet genera gairebé el doble de tones de CO2 que el total del sector de l’aviació a Europa... 

També havia de ser més democràtic: l’extracció massiva i poc transparent de dades personals ens aboca a un capitalisme opac i escrutador; un algoritme no auditable condiciona tots els nostres comportaments monetitzables; la reducció dels mitjans de comunicació locals als EUA ha estat dramàtica –només a NYC s’han perdut 210 capçaleres des de 2005–; la “materialitat” del món virtual comporta explotació infantil, espoliació de recursos, conflictes armats... 

L’autoritat europea sobre protecció de dades acaba d’ordenar a l’empresa Worldcoin que destrueixi totes les dades biomètriques que havia anat recopilant. No fa ni un any que centenars de mallorquins feien coa a FAN per vendre l’escaneig del seu iris a canvi d’unes criptomonedes, que s’havien de revalorar un 80% abans de Pasqua i que finalment s’han acabat desplomant. Sembla que els obsequiosos voluntaris no intuïren cap inconvenient.

Cal felicitar l’Agència de Protecció de Dades per la seva diligència en el bloqueig immediat de l’activitat i en la denúncia que ara ha acabat prosperant, però també cal alertar sobre l’alarmant abdicació de la responsabilitat individual davant la falta d’escrúpols de qualsevol ocurrència capitalista. Hauríem d’aprendre a aplicar a les novetats un elemental principi de precaució.

Un dels flancs més rellevants de la precarietat democràtica de l’actual món virtual és el nou ordre comunicatiu. Molt especialment pel que fa a la informació, tant per la seva qualitat com pels seus patrons de distribució. Una amenaça fàcil de resumir en un eloqüent eslògan: “Welcome Mr. Musk”.

La migració d’usuaris de l’antic Twitter s’ha anat incrementant les darreres setmanes. Fa dos mesos La Vanguardia i The Guardian varen ser alguns dels casos més sonats. Un poc abans, l’endemà de les eleccions presidencials, 115.000 usuaris d’X als Estats Units varen desactivar els seus comptes. A Alemanya el boicot és massiu: aquest gener 60 universitats han abandonat la xarxa. La UIB ho havia fet l’1 de desembre.

La deserció de la xarxa sempre és acompanyada d’una acusació recurrent que descriu expressivament en què s’ha convertit part de la comunicació 2.0: odi i desinformació. “Incomunicació”, s’hi podria afegir.

La idiosincràsia i evolució d’una xarxa social ve determinada per la forma en què és gestionada. Bàsicament, pels criteris de moderació de continguts i els mecanismes de verificació de les informacions. Sense aquestes dues premisses, a les quals ha renunciat expressament Elon Musk “en nom de la llibertat”, no és possible una comunicació virtual rigorosa i segura.

No resulta esperançador que, en vista de la imminent investidura del binomi Trusk, Mark Zuckerberg hagi decidit congratular l’extrema dreta internacional i hagi assumit els postulats trumpistes: la verificació de dades, la denúncia de notícies falses o la moderació de discursos d’odi (contra col·lectius i minories, per exemple) són “censura” i, per tant, s’han d’abandonar.

És evident que el propietari de Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp...) no estava disposat a “renunciar al futur”, aquest hemisferi on tan desimboltament navega Mr. Musk i on ja s’ha instal·lat còmodament una nova espècie inquietant: les desacomplexades “agències no governamentals amb ànim de lucre”, a l’estil de SpaceX, Tesla, Blue Origin...

Tanmateix, al marge de la forma de gestió, hi ha alguna cosa en la mateixa naturalesa de les xarxes socials que les fan essencialment “incomunicadores”: la immediatesa que afavoreix la irreflexió, el segrest de la capacitat de concentració, la configuració de bombolles socials gairebé hermètiques, la jerarquització interessada de la informació... 

Estaria bé recordar-ho la pròxima vegada que algú digui que l’escola ja no ha de transmetre coneixements... perquè tot és a internet.