Inauguració del Mercat de la Boqueria (1840)

De la crònica de Diario de Barcelona (21-III-1840) sobre la inauguració avui fa 185 anys del Mercat de la Boqueria de Barcelona, anomenat també de Sant Josep, diada d’inici de les obres. Traducció literal pròpia. Aquell dia el mateix diari publicava sota l’epígraf “Notícies de la Guerra. Exèrcit de Catalunya. Estat Major General” que s’havien “acollit a l´indult a Sant Joan de les Abadesses tres facciosos [carlins] pertanyents al batalló de l’Empordà”. Faltaven quatre mesos perquè acabés la guerra carlina iniciada el 1833. Mig segle després Isidre Nonell (Barcelona, 1872-1911) publicava a La Vanguardia (9-XII-1894) aquest dibuix de la sèrie “Escenes populars de Barcelona” titulat “Un pobre de la Boqueria”.

El dia 17 d’aquest mes de març [any 1840] l’Ajuntament constitucional de Barcelona va anunciar la col·locació de la primera pedra d’una grandiosa plaça de mercat, obra projectada des de fa temps en el terreny de la Rambla que va ser església, convent i hort dels Carmelites descalços i que s’anomenarà Mercat de la Boqueria. [...] Abans-d'ahir, dia 19, transcrita l’acta signada i segellada amb el segell de la Municipalitat i llegida en veu alta pel secretari, es va introduir, junt amb un exemplar imprès i degudament relligat de la Constitució política de la Monarquia promulgada el 1837 i algunes monedes de l’època, dins una caixa cilíndrica de plom, la qual després d’haver-se soldat, va ser col·locada en la primera pedra pel cap superior polític en comissió, Josep Maria de Gispert, al costat del general Pedro Maria de Pastors, també en la presidència de l’acte. [...] En el seu discurs Josep Maria de Gispert va dir: “Per fi es compliran els desitjos d’aquesta població distingida amb la formació d’una gran plaça de mercat, la primera pedra de la qual tinc l’honor de col·locar. El lloc cèntric i formós que s’ha escollit per a ella i la seva bona disposició arquitectònica havien de correspondre a la cultura d’aquesta capital. El dia que amb tant d’encert s’ha designat per a aquesta funció cívica de veïnat, ens recorda el grat i immortal 19 de març, en el qual fa vint-i-nou anys es va fonamentar també a Espanya la primera pedra de la gran obra de la llibertat constitucional. Em congratulo per aquest objecte de prosperitat per Barcelona, la meva pàtria.” [...] Aquest discurs, que va ser contestat pel Procurador síndic primer de l’Ajuntament, Joan Antoni de Llinàs, es va cloure amb visques a la Constitució de 1837, a la Reina Constitucional Isabel II i a la seva augusta mare la Reina Regent Governadora, visques que van ser contestats amb el més gran entusiasme pels membres de l’Ajuntament, convidats, força armada i l’immens concurs de totes les classes socials, sexes i edats, pronunciant finalment Josep Maria de Gispert nous visques a “la pau i a la unió entre tots els ciutadans”. [...]