Incerta normalitat

GeògrafComplerta la darrera pròrroga de l’estat d’alarma, novament s’entra en terreny desconegut marcat per l’amenaça de rebrots de contagi i sense saber exactament què passarà l’endemà. Sensació de buit i trepitjar ous en caminar. Traslladat això a l’economia turística, la sensació de buit adquireix un sentit literal. No hi ha visitants i la paràlisi s’estén per les zones de costa i el centre de Ciutat. Els residents aprofiten per gaudir d’espais abans reblits de turistes i el medi natural, també, agraeix la treva. Un contrapunt per meditar. Passada l’excitació mediàtica de la prova pilot (necessària i encertada) la crua realitat es torna a imposar. Em reafirmo en la idea que la primera conseqüència de la crisi derivada de la pandèmia és que el curt termini s'ha difuminat i, fins i tot, ha deixat d'existir per a moltes empreses.

Per a aquells que no obrin les portes del negoci aquesta temporada, el curt termini s'haurà esfumat. Per als que les obrin, la consistència dels terminis, que diàriament poden canviar, no serà gasosa, sinó líquida. Aquestes primeres setmanes s'ha produït la cancel·lació gairebé massiva de reserves per part dels operadors, com ja es va vaticinar. L’indicador de referència (l’estat de les reserves) ha deixat d’operar. No és una qüestió banal. L’acte litúrgic per excel·lència a les fires turístiques de Londres i Berlín, per a un empresari turístic petit o mitjà (les grans cadenes tenien informació de primera mà), era escoltar de boca dels operadors la situació de les reserves per a la temporada següent. Entorn d'aquesta dada semblava girar l’estat de salut del turisme (mai no han volgut adonar-se que els operadors representen només el 50 per cent del total del mercat). Per fer una al·legoria, imaginin que l'índex borsari Dow Jones deixés d’existir: el capitalisme aniria a cegues. La indústria turística, a cegues.

Aquesta situació de màxima incertesa d'aquí a unes poques setmanes s’hauria d’haver superat. Quan les 'noves normalitats' dels distints països encaixin correctament entre elles i les empreses s'adaptin a les noves regles, el punt crític tendirà a suavitzar-se. La programació dels vols de les línies aèries s’estabilitzarà i l’activitat es pacificarà (no oblidem la dependència del transport aeri). Unes setmanes en total, si no hi ha nous ensurts. Només llavors es podrà albirar realment la tendència del comportament del mercat turístic per als mesos vinents, encara que previsiblement continuarà havent-hi cancel·lacions d'última hora per part dels operadors. Però pacificar no vol dir accelerar, ni canviar les tendències del consum i el volum dels fluxos. Per això, en aquests moments, després d’assegurar-se la liquiditat per a les empreses a través de finançament amb garantia pública, la negociació més important per a la indústria turística és la prolongació dels ERTO.

Una bateria de mesures que no apunten a la recuperació del mercat, sinó a minorar els riscos de desfeta i guanyar temps, sobretot. Protegir empreses i treballadors és l’estratègia del govern de coalició. Respiració assistida. També es faran campanyes de promoció a compte de l’erari públic. Es podrien esvair certs mites i enfonsar-se alguna llegenda urbana. La veritat és que les consideracions sobre el turisme han estat terreny exclusiu per ser analitzat únicament pels seus propis professionals. Un privilegi que ha donat peu a la rància llegenda que gràcies al turisme la població va deixar de passar gana. Però la realitat és tossuda i ha donat la volta a aquest relat paternalista des del mateix moment que l’Estat (la societat en conjunt) ha sortit al rescat del 'sector turístic'. Felip VI passa revista a les zones turístiques intentant “levantar el ánimo”. L'activitat turística, en les crisis, sempre havia estat la primera a recuperar-se i havia tirat cap a dalt de les altres activitats econòmiques (caldria analitzar com ha influït que fos així la condició de destinació refugi i, en el passat, el paper de les devaluacions de la pesseta). Posades al descobert les debilitats, hi haurà un canvi de discurs?

El president d’Iberostar, Miquel Fluxà, fa uns dies parlava d’explorar altres nínxols de l'activitat econòmica per a la creació de nous llocs de treball (va posar d’exemple el Parc Bit i la indústria del cinema). Venint del president d'una de les empreses turístiques tecnològicament més avançada i millor know how del món és una reflexió a tenir molt en compte. Indubtablement, la indústria turística continuarà sent la principal activitat econòmica de les Illes, la capacitat i experiència empresarial instal·lades són prou importants per saber adaptar-se als reptes de futur. Però estic totalment d’acord que és necessari explorar altres camins. La novetat del discurs del destacat empresari no està en l’aroma de diversificació, sinó que, per primera vegada, que jo recordi, un líder de la indústria turística obre el debat econòmic a les Illes més enllà de les fronteres del turisme.

Desconec tant la intencionalitat com la temporalitat del seu discurs. Però, a col·lació seva voldria destacar dues fites. En primer lloc, el debat necessari és essencialment inclusiu i el marc de referència és el de país. I, en segon lloc, la idea de diversificació en podria ser un dels seus punts nuclears.