O independència o unicorns

Quan les entitats diuen “O independència o eleccions” què estan dient? Creuen que la tria és possible? Creuen que els dos partits governants poden dir: “D’acord, tu. Doncs independència”? Com? Entenc, doncs, que quan plantegen aquesta dicotomia, com que saben perfectament que no podem “fer” la independència, el que diuen és que fem eleccions.

D’acord. Imaginem que les fem, perquè independència no. Tothom promet el que pot o el que vol durant la llarga campanya i els votants ens creiem el que podem o el que volem. Imaginem que les coses no surten gaire diferents d'ara. Potser guanya Esquerra, potser guanya el PSC o potser guanya Junts o potser guanya qualsevol altre partit nou. Molt bé. I què, llavors? Imaginem que l’independentisme, amb la CUP, segueix sent majoria. Imaginem que potser es fan altres aliances. Que potser Esquerra i Junts no pacten. Què faria el nou president o presidenta per la independència? Alguna cosa concreta? ¿Podem saber quina i podem saber per quina raó ara sí i després de l’1 d’Octubre no? 

Quan hom es manifesta per la independència s’està manifestant per la supervivència. Està demanant una llengua normal, com les altres, no pas folkloritzada. Els que ho tenen tot (i de tan normal que els és tenir-ho tot, ni se n’adonen, del privilegi) solen ser bel·ligerants o indiferents amb els que no ho tenen tot. Amb aquests s’hi ha de comptar. Poques manifestacions són tan multitudinàries com la nostra. Cap de nosaltres vol assistir a l’enterrament (a sobre, disfressat de suïcidi) per aquesta llengua mil·lenària, com les altres romàniques que ens envolten. En realitat, la llengua és l'única cosa que podem llegar. Aquells anys del Procés els vam viure junts, els polítics, les entitats i els civils. No anàvem en autobusos diferents. Si ens vam emborratxar d’eufòria o enganyar vam fer-ho tots junts. Però ara, ja ho hem vist. Si algú em diu que independència o eleccions sí que demano: “Escolti, com? Escolti, per a què?”