'Indepes', tanmateix

Se’m fa difícil entendre què demanen els partits independentistes sobre immigració i al mateix temps ho entenc molt bé, perquè és mot difícil. Entenc que vulguin una regulació, perquè la necessitem en qualsevol àmbit de la vida, com ara universitats, trànsit, treball i alimentació. En cap àmbit deixaríem que florís la llei del Far West, com hem deixat que passi en aquest aspecte. Cal fer noves lleis per a nous reptes. És evident que avui, a l’examen del permís de conduir –que m’estic traient– hi ha preguntes sobre telèfons mòbils i sistemes d’assistència als conductors, mitjançant càmeres, que quan vostès van estudiar no existien. Adaptar-se és intel·ligent.

Dit això. Entenc que no s’ha d’amagar el cap sota l’ala, que la llengua catalana depèn –del tot– de la voluntat o menyspreu o obligació dels que arriben (i la llengua és fonamental), que hi ha un gruix de joves estudiants descontents pel sistema (que fa servir el sistema) amb els nouvinguts, amb els quals conviuen. Entenc que qui parla de mestissatge i xarneguisme està parlant d’una globalitat que no posa en perill, mai, la llengua i la cultura castellanes. Amagar això és morir.

Però no entenc els partits independentistes (tot i entendre’n les motivacions, que són de supervivència). Aliança demana plena potestat per legislar. Junts, pensant en els vots, demana si fa o no fa el mateix. I quan parlen d’expulsió, de què parlen? Quin és el marc mental de l’expulsió? Espanya? No em sembla que els vulguin i puguin expulsar de Catalunya. Els volen expulsar d’Espanya. Em sembla coherent amb les seves idees, però no em sembla independentista.