Quan els indicadors mediambientals no deixen de pujar
Les principals patronals del sector turístic de les Illes fa unes setmanes que aixequen la veu per alertar d’un descens en l’ocupació. Podríem dir que la sensació que té la ciutadania balear no és aquesta, especialment pels nombrosos embossos de trànsit, la sobreocupació de les platges i també dels carrers de les principals ciutats. Entre la població, creix la percepció de saturació. Ara bé, des de l’ARA Balears no volem parlar només de sensacions i, per això, en el dossier que publicam aquest dissabte sobre els efectes col·laterals que, en qüestions mediambientals, té la pressió humana sobre el nostre territori en els moments de màxima ocupació, hem volgut reunir tot un seguit de dades, d’indicadors que dibuixen un retrat bastant precís en aquest sentit.
El fet és que tots els indicadors mediambientals estudiats pugen. Creixen els índexs de pressió humana, creixen els moviments als nostres aeroports, creix el turisme nàutic, creix el consum d’energia elèctrica i d’aigua, creix la producció de residus, creix el parc automobilístic i augmenten els nivells de renou. Amb aquestes dades, fa mal creure que el negoci turístic va malament. La realitat ens demostra que anam a més any rere any, un poc més o un poc manco segons la temporada, però no aturam de créixer. Amb tots aquests indicadors permanentment a l’alça, la petjada ecològica és de cada vegada més gran. Els efectes col·laterals d’un turisme massiu que sempre va a més són demolidors per a un territori tan limitat com és el de les nostres illes, amb uns recursos igualment limitats. El problema, com es diu sovint, és el model de creixement que tenim i que, tot i veure’n les conseqüències, no canviam.
El nostre model econòmic presenta actituds suïcides, en tant que el creixement de l’economia està del tot lligat al consum de recursos naturals, que ens són vitals. Ens cal, amb urgència, emprendre mesures per desvincular el creixement econòmic de l’esgotament dels recursos. Sabem que no és fàcil perquè el model està molt consolidat. Però cal posar-hi seny i que tots els agents s’impliquin en aquest sentit. Mentrestant, s’ha d’exigir al Govern i a totes les administracions que prenguin mesures valentes per aturar la voràgine, mesures encaminades a anar creant un model més sostenible, menys depredador.
