Els indults i la por
Les propostes de solucions sempre s’han de definir en funció del que es vol. Llarg termini? Curt? Convergir? Divergir? ¿Forçar els propis per decantar els indecisos? ¿Empènyer els adversaris cap on volem que vagin de manera directa o indirecta?
Els indults es plantegen com una mesura d’humanitat, però sobretot com una mesura per contribuir a la resolució d’un problema polític. Per un interès públic. No comprometen a qui els dona perquè no suposen una cessió política, és una generositat. Ser generós des de la fortalesa t’engrandeix. La decisió del govern de l’Estat no té discussió possible, perquè el balanç d’avantatges i inconvenients per a Espanya és total a favor dels avantatges.
Aquesta realitat blinda la decisió davant els que dubten dintre del PSOE. S’han de decantar a favor; si no ho fan, donen forces a l’adversari polític. Per molt que els quadres i dirigents del PSOE dubtin, derrotar el president en aquesta iniciativa és afeblir-lo. ¿Hi guanyaran si ha de dimitir o convocar eleccions en les presents circumstàncies? L’única raó per fer-ho seria aplanar el camí per a un canvi en el lideratge del PSOE. Això és avui impossible, perquè no hi ha alternativa i perquè requereix un temps que no es té. La conclusió és que, malgrat que alguns ara s’hi oposen per mirar d’impedir-ho, quan constatin que la decisió està presa s’hi alinearan, perquè això és el que va més a favor dels seus interessos polítics.
La imatge exterior d’Espanya està avui enterbolida per l’actuació de la seva justícia. Els recursos d’extradició amb el Regne Unit, Bèlgica i Alemanya no han funcionat, amb Suïssa s’ha renunciat a presentar-los. La votació al Parlament Europeu per aconseguir la pèrdua d’immunitat dels tres parlamentaris independentistes es va guanyar per un marge històricament estret i ha estat posada en suspens. L’indult redueix la sospita d’injustícia i d’abús de poder d’Espanya que ara s’ha projectat al món a partir d’unes actuacions que són legals, però discutibles per la seva utilitat política.
Si la resposta de part de l’independentisme és positiva i la tensió actual es redueix, serà un triomf polític del govern central. Si és negativa, serà la demostració de “l’entossudiment de l’independentisme i del seu irredemptisme”. El govern central no hi perd, qui hi pot perdre és l’independentisme si no es reacciona a l’indult amb una resposta intel·ligent, que faci palès l’avantatge de la solució però també la seva insuficiència. ¿Com es resol el problema dels més de 2.000 encausats en espera de judici? Dels exiliats? ¿Dels que per causes menors són a la presó? L’independentisme ha d’articular una resposta, no és fàcil.
L’indult no és el final de res, hauria de ser el principi d’una nova manera de fer per part del govern central oposada a la practicada els últims anys. Si no ho fos, seria un gra de sorra en una platja immensa.
¿Afavoreix això una futura victòria electoral del PP? El fet que necessitin Vox per governar afavoreix el PSOE, és una assegurança per mantenir-se en el poder. Avui el PSOE és a Espanya el partit de la moderació, del centre, l’antídot contra els extremismes. La política dels indults, i més si són parcials, l’enforteix en aquesta posició.
Un dels problemes clàssics de l’esquerra en els darrers anys ha estat perdre l’essència dels seus principis, acostar-se a la dreta perquè això constituïa un miratge que teòricament ampliava la seva base electoral.
Difuminar les diferències amb l’adversari polític no necessàriament incrementa el suport electoral. Si les diferències amb la dreta es redueixen, per què no votar-la directament? Marcar les diferències constitueix un enfortiment electoral. L’experiència de Blair i el laborisme al Regne Unit és paradigmàtica, la de Gabilondo i el socialisme a Madrid també.
Segons aquest principi el PSOE ha de fer evident que els indults constitueixen una política que marca la diferència amb la dreta.
¿Representa això un primer pas cap a una nova entesa? Dependrà de si en el govern central la via de la negociació s’obre camí, tenint en compte que les fites fixades per l’independentisme -referèndum pactat- estan avui encara lluny del que voldrà acceptar en el curt termini. Si l’indult no obre la via a altres accions que redueixin la tensió i mantinguin l’esperança d’un canvi general en l’enfrontament, conduirà a un nou statu quo, amb menys tensió, però amb un enrocament de les parts similar a l’actual. Un pas solitari en la bona direcció.
Si la intel·ligència, atribut racional, guanya sobre la revenja, atribut irracional, a tothom li interessarà que es concedeixin els indults. Hi ha gent que es pot preguntar per què pot no ser el cas. Com és possible que no s’accepti el que ofereix avantatges polítics i socials clars?
La resposta és la por. La por d’afeblir-se políticament. La por de ser acusat de traïdor als principis que un s’ha compromès a defensar públicament. La por de perdre el poder que ara es té. Quan ens alliberem de la nostra por, alliberem també els altres de la seva. S’obre un entorn per a l’entesa, però hem de ser capaços de fer que l’adversari abandoni la seva trinxera, de fer-li deixar enrere la seva por... És objectivament difícil, però no impossible.