Indústria extractiva nacional

Entre economistes diem que la inflació és un impost encobert. El mecanisme és senzill. El banc central d’un estat o estats crea massa monetària, és a dir, crea diners sense contrapartida. S’injecten a l’estat ja sigui directament o bé a través de la banca comprant deute públic. Els preus pugen. El ciutadà perd poder adquisitiu i l’estat rep, indirectament, a través de la creació de diners, un percentatge de la renda. Aquest és el mecanisme que s’ha estat fabricant des del 2008. La cosa és que la inflació havia estat d’actius i ara també ho és de preus. L’impost encobert ha començat.

Aquesta setmana s’han augmentat dos impostos més. Primer, el dels autònoms. Si bé per als que menys guanyen (o menys declaren) la quota mensual baixarà, per als que no poden declarar poc, la tributació pujarà força de manera progressiva fins al 2025. Un autònom és un supervivent. És el col·lectiu menys protegit d’Espanya perquè mai ha estat capaç de mobilitzar vots. Si els tres milions i escaig d’autònoms s’agrupessin en un partit polític, us asseguro que farien guanyar i perdre eleccions. Però totes les iniciatives al respecte han fallat perquè la dimensió dreta-esquerra sempre ha pesat més que la dimensió empresarial. En aquest país la ideologia preval sobre l’empresa.

Segon, l’impost que s’està començant a negociar per a la banca. Un percentatge sobre comissions i manteniment de comptes bancaris. ¿Algú es pot creure que no serem els contribuents els que acabarem assumint la totalitat o part d’aquest augment?

En definitiva, que entre impostos encoberts i impostos directes, a poc a poc, mitjançant plans progressius que el PSOE va implementant en períodes de tres a cinc anys perquè no es noti tant, la principal indústria extractiva del país, que és la de treure’ns diners del no-res i fixar taxes fins per respirar, ha posat la directa. Més pressió fiscal és en aquests moments l’últim que necessitem. Necessitem més emprenedors, més facilitats per crear empreses, alliberar recursos de la gent. Venim del que venim, del covid. No ens passeu la factura, almenys, no encara. Necessitem, a nivell econòmic, tres o quatre anys de creixement.

Després, ja parlarem de la indústria extractiva nacional.