Inés Hernand mola i Rafel Nadal no

ELS GOYA, més enllà de la victòria hegemònica de Bayona, ens han deixat el linxament a les xarxes socials (i fora d’elles) d’Inés Hernand per la seva retransmissió de la catifa dels premis de l’Acadèmia. Va abordar Pedro Sánchez i li va cridar: “Ets una icona, presi. T’estimam!”. El Consell d’Informatius de Mitjans Interactius d’RTVE li va dedicar un comunicat dur retraient-li que “el to adulador cap a un president de govern, sigui del signe que sigui, no té cabuda en la radiotelevisió pública, que és la de tots”. A X, el més suau va ser anomenar-la puta. La misogínia i el masclisme, sempre per davant. Ella, llesta i loquaç, va aprofitar el trànsit en els seus perfils socials per demanar donatius per a les víctimes de Gaza. No necessita que la defensin, es basta sola. Però mereix el suport.

Hernand estava en directe a RTVE Play, la filial de TVE dirigida a un públic jove i que requereix just el que ella ofereix: un llenguatge més directe, disbauxat, àgil i fresc. I a més, icona, li ho havia dit a tothom que havia passat pel seu micròfon. Era una frase recurrent, una marca. Per a la retransmissió sòbria, ortodoxa, ja hi havia els reporters de La 1. A més, la comesa d’Hernand en aquest mateix to ja l’havien exercit altres còmics homes i ningú no va discutir que fessin això per al que els havien contractat: entretenir una audiència amb uns codis molt concrets.

La reportera no ha necessitat cap publicista per defensar-se amb arguments irrefutables. Mentrestant, Rafel Nadal es deixava entrevistar per Ana Pastor, segurament per justificar el seu fitxatge a l’Aràbia Saudita. Però va acabar ficat en un nou embolic a compte del feminisme. Acorralat i visiblement nerviós, i fins i tot molest, va intentar justificar una visió molt conservadora sobre la igualtat, de mascle que necessita posar límits als avanços de les radicals. No ha entès res. Obvia que homes i dones no parteixen amb les mateixes oportunitats i això no és una visió victimista, sinó absolutament real. No s’ha ni de recórrer al gènere per desmuntar un argument ridícul: n’hi ha prou amb cenyir-se a la classe social o la raça. I no, esmentar que tens una mare i una germana no et fa creure en la igualtat. Nadal necessita el publicista que li sobra a Hernand. O que la deixin entrevistar-lo. Inés mola. Rafel, no.