Els infants en campanya electoral municipal
Els infants, per raons jurídiques i de capacitat de discerniment, no voten. Ara bé, des que es va aprovar la Convenció dels Drets de la Infància que reconeix el seu dret a la participació, hi ha hagut intents d’escoltar les seves opinions, molt necessàries. I és que els infants no són només persones adultes a esdevenir, sinó ciutadans de ple dret que han de ser considerats.
La infància és una etapa vital rellevant, en què es construeixen la identitat i les competències i es generen oportunitats que poden condicionar el futur d’aquests nens i nenes i també el de tota la societat. Però en l’actual context de representació democràtica, com podem articular l’expressió d’aquests 1,5 milions d’infants que viuen al nostre país, ni més ni menys que un 20% de la població? ¿Els partits polítics recullen les seves necessitats en els programes electorals i en les prioritats de govern?
Al voltant del 30% d’aquests infants viuen en situació de pobresa a Catalunya. No hi ha cap altra franja de població que registri un percentatge tan alt. Una realitat que comporta moltes coses: habitatges precaris (en algun cas en espais plens d’humitats o ocupats), no gaudir d’oportunitats educatives en el lleure més enllà de l’ensenyament obligatori, tenir un escàs accés al món digital, una alimentació desequilibrada que pot generar malalties i, sobretot, un important patiment emocional per la situació familiar, que pot acabar esdevenint malaltia mental. Tampoc no podem oblidar que en l’àmbit acadèmic, a Catalunya l’abandonament escolar és encara extrem, d’un 14,8% (quan, per exemple, en comparació, al País Basc és del 4,8%). Un llast per a una economia que es vol competitiva en coneixement i qualificació.
Per revertir aquesta situació calen polítiques públiques i una iniciativa social decidida en favor de la infància. Hem de potenciar una educació infantil accessible que ofereixi experiències enriquidores i un lleure educatiu de qualitat i participatiu, ja que en un moment en què l’escola és universal, en aquests espais es generen grans desigualtats. També una atenció sanitària a tots els nivells i especialment en la prevenció de la salut mental. I que en tots aquests espais i programes es contempli la diversitat de procedències, cultures i religions i les necessitats especials.
En totes aquestes accions els municipis són claus. Tot i les limitades competències dels ajuntaments, la seva proximitat i creativitat els fan determinants per desenvolupar més i millors actuacions. D’aquí que les eleccions municipals del 28 de maig puguin esdevenir una oportunitat per construir poblacions on tots els infants creixin, es desenvolupin i se sentin segurs i feliços.
Un clar exemple són els centres socioeducatius de competència municipal que acompanyen preventivament infants en dificultats. Cal garantir que siguin espais integradors, amb condicions de treball justes i amb l’estabilitat necessària amb les entitats socials que el concert social ofereix i que molts municipis encara no apliquen.
Un país que no cuida tota la seva infància és un país injust i que limita tot el seu potencial futur.
