El que les infermeres demanem al nou Govern
El proper govern de la Generalitat de Catalunya té el repte d’acabar de fer front a la crisi més gran que recordem i de recompondre el país quan tot això s’acabi. Després de la pandèmia, el món ja no tornarà a ser el que era. Des que va arribar el covid-19 han crescut les desigualtats socials i econòmiques, han canviat els valors i les prioritats dels individus i la incertesa ha passat a dominar les nostres vides. Aquesta situació està afectant la salut mental i emocional de moltes persones i es preveu que quan la pandèmia del covid-19 s’acabi caldrà dedicar molts esforços a tenir-ne cura.
Per poder fer front a aquesta situació tan complexa serà imprescindible reforçar el nostre sistema de salut i posar l’atenció primària al centre del sistema, per poder oferir a la ciutadania una atenció més integrada, amb una orientació salutogènica centrada en la persona que faciliti la presa de decisions compartides. Després d’anys de retallades, ara és urgent invertir en aquest sector i repensar el model. Cal passar de l’abordatge actual, que entén la salut de manera negativa, simplement com l’absència de malaltia, a un abordatge positiu, que la consideri com una situació de benestar complet, tal com fa l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’un canvi de paradigma, que hauria d’estar liderat per les infermeres i els infermers.
La infermeria és la professió que es dedica a cuidar les persones. Les infermeres -tal com recomana el Consell Internacional d’Infermeres, faig servir el terme en femení per referir-me també als homes que exerceixen la professió- ens dediquem a l’abordatge integral de la salut, tenint en compte la seva dimensió física, psíquica i social.
Està demostrat que els països que tenen més infermeres gaudeixen d’una millor salut. Catalunya té un dels índexs més baixos d’infermeres per cada mil habitants de la Unió Europea i aquest dèficit l’estem notant de manera especial durant la pandèmia. Si ens volguéssim comparar amb els països del nostre entorn caldria augmentar més d’un 50% el nombre d’infermeres.
Falten places d’infermeria a les universitats. Moltes infermeres han abandonat la professió o han marxat a treballar a fora perquè al nostre país els sous d’infermera són baixos, les condicions laborals són força millorables i conciliar la vida familiar i laboral és difícil. El percentatge d’eventualitat entre les infermeres és superior al 16%, el doble del que hi ha entre els metges.
A banda de les condicions laborals i els sous, un altre motiu que explica l’abandonament de la professió o l’emigració de les nostres infermeres és la manca de promoció a les institucions sanitàries. Els models de carrera professional existents no valoren l’expertesa ni l’especialitat. De fet, ni tan sols estan acceptades en l’àmbit laboral les categories professionals d’especialitats que estan reconegudes des de fa anys.
Per altra banda, les infermeres catalanes estem cobrant com a diplomades universitàries i no com a graduades, que és el que ens correspondria. Això suposa una diferència salarial injustificable i la impossibilitat d’accedir a determinats llocs de responsabilitat. Tampoc se’ns reconeix el títol de doctorat més enllà de l’àmbit acadèmic.
Per tot això, les infermeres demanem al nou Govern que augmenti l’oferta de places d’infermeria a la universitat, que ofereixi més places d’infermeres als centres públics, que redueixi l’eventualitat, que equipari la nostra categoria professional amb la de la resta de graduats universitaris i que dugui a terme un pla per recuperar les infermeres que han abandonat la professió o que han marxat a treballar a l’estranger. Per poder tirar endavant aquestes propostes és necessari que les infermeres estiguem presents en els llocs on es planifica i es prenen les decisions. Les aportacions que podem fer les infermeres per elaborar i aplicar polítiques públiques que serveixin per garantir el benestar de la ciutadania són molt valuoses. Ja és hora que comptin amb nosaltres.
