Hem aconseguit contenir la inflació?

La inflació del mes de maig no ha variat. És un pas en la bona direcció, però no deixa de ser una victòria que cal anunciar amb la boca petita. El primer motiu és que, si s’ha arribat a aquest equilibri, és gràcies, en part, a la disminució del preu del gas i de l’energia en general. Aquest fet, però, deriva de factors externs a l’economia i, per tant, la seva evolució és difícil de predir. Durant els darrers mesos ens hem beneficiat de reserves de gas ben negociades i d’un hivern suau que ha ajudat a estirar-les, però no sabem si a l’estiu es repetiran les onades de calor de l’any passat, cosa que dispararia, de nou, la demanda energètica. A més a més, no es pot oblidar que la guerra d’Ucraïna continua i, amb ella, les incerteses geopolítiques. 

Un altre motiu per a la cautela és que queden fora d'aquesta moderació els aliments i les begudes. Aquesta partida, que representa el 20% de l'IPC, continua amb uns índexs a l’alça per sobre dels dos dígits. Massa elevats, ja que es tracta de productes bàsics. El preu dels aliments també té una gran dependència de fenòmens externs, sobretot els productes frescos. L’extrema sequera ha tingut un gran impacte en la producció: ha reduït les collites o les ha fet malbé completament. Massa sovint sentim notícies sobre com els fenòmens meteorològics o les condicions climàtiques han afectat els cultius de fruites o cereals. El canvi climàtic genera aquestes situacions extremes, que comporten una reducció de l’oferta i, per tant, un encariment del preu.

El tercer motiu és que hi comença a haver pressió social perquè els sous augmentin els mesos vinents. Fins ara, el creixement salarial s’ha mantingut molt per sota dels índexs inflacionaris i això ha contribuït a fer que no entréssim en una espiral inflacionària que hauria estat un desastre. Però pesen les xifres sobre la pèrdua de poder adquisitiu que han patit les famílies, superior al 5% el 2022 segons un informe de l'OCDE, i caldrà un cert reajustament.

Per últim, cal recordar que les mesures governamentals de contenció de la inflació, com el límit en el preu del gas, encara són vigents, i que més d’hora que tard s’hauran d’anar retirant. L’eliminació de l’IVA en determinats productes, que en la pràctica gairebé no es va notar, segurament tindrà un efecte rebot en el moment en què es reverteixi. És una de les (males) conseqüències de prendre mesures tan universals. En tot cas, i posant-hi certa perspectiva, la situació inflacionària a Espanya continua sent molt millor que la d'altres països de la Unió Europea.

Potser per això dijous passat el Banc Central Europeu va tornar a apujar els tipus d’interès. Només un quart de punt percentual, però amb la intenció de continuar afinant per arribar a aquell punt d’equilibri tan delicat en què la inflació es conté mentre l’economia continua rodant, encara que sigui a poc a poc, amb estabilitat financera. Un punt que no pot ser gaire lluny, si tenim en compte que Europa ja ha entrat en recessió tècnica.