Inflació i malbaratament. Com s’entén això?
A les portes de Nadal, s’està parlant molt de la contenció de preus en la senalla de la compra. I no és perquè no n’hi hagi motius, si pensam que la nostra compra surt un 15,4% més cara que ara fa un any. Aquesta escalada, especialment dels productes més bàsics, afecta les classes mitjanes i, sobretot, les més desfavorides. Les primeres s’hauran d’estrènyer el cinturó, mentre que les segones estaran abocades directament als menjadors socials.
A l’espera que les nostres administracions aprovin un paquet de mesures que ens ajudin a omplir el rebost, Nadal ja és aquí i les ganes generalitzades de celebració no es fan esperar. Al Nadal hi posam ganes i al final tot ens sobra. Massa regals, massa reunions familiars, massa menjar. Que aixequi la mà qui no s’engreixa un parell de quilos per Nadal!
I, curiosament, la inflació ens colpeja i el malbaratement alimentari inflaciona. Com es pot entendre això? Malbaratar el menjar és una de tantes absurditats del nostre estil de vida, si no la més absurda. Perquè mentre el nombre de persones afectades per la fam ha anat augmentant des del 2014, es malbaraten tones i tones d’aliments cada dia. És una problemàtica que s’origina en diferents àmbits i sectors socioeconòmics (sector primari, indústria, comerç, restauració, llars...), amb conseqüències ambientals, socials i econòmiques desastroses que demanen una actuació urgent. Segons un estudi recent de l’Eurostat, l’any 2020 es varen malbaratar a Europa 127 kg d’aliments per habitant, el 55% dels quals correspon al malbaratament a les llars i el 45% restant, a tota la cadena de producció. (Font: Eurostat)
Posant el focus en les Balears i dins el mateix any, de tota la fracció orgànica generada a les llars, comerços i a la restauració, el malbaratament alimentari s’eleva fins a 57 kg per persona i any, equivalent a 85.600 tones. Aliments comestibles que podrien cobrir les necessitats alimentàries de 160.000 persones durant un any. (Font: Rezero, 2020)
Davant aquestes xifres d’escàndol i sortint d’una pandèmia mundial, el món desperta davant la necessitat de transformar i reequilibrar la manera de produir i consumir els nostres aliments. La Llei balear de residus i sòls contaminats del 2019 estableix un objectiu de reducció general del malbaratament alimentari del 50% amb vista a l’any 2030. Una tasca que forçosament requereix la implicació de tota la societat de manera transversal i un canvi d’hàbits a escala individual.
Amb aquest fi, des de Rezero hem posat en marxa a les Balears el projecte Remenja’mmm, una estratègia per implantar actuacions en aquesta direcció que es continuaran desplegant al llarg del 2023. Incidint en els hàbits de les persones consumidores i oferint solucions per recuperar els excedents generats en el sector Horeca, comerços i hospitals, volem fer visible la problemàtica i oferir solucions per assolir una reducció efectiva del malbaratament alimentari, al mateix temps que es dona resposta a necessitats bàsiques d’alimentació de col·lectius socials del territori.
Ara és, sens dubte, un bon moment per posar consciència sobre el nostre consum alimentari. La inflació que afecta la senalla de la compra no depèn de nosaltres, la que afecta el nostre malbaratament, sí.
