Informe PISA per a pares
Des de la placenta, daiquiri en mà, amb aquell clima tropical d’eternitat, els nens, abans de sortir a la vall de llàgrimes que és la vida, hi ha una cosa que no saben: quins pares els tocaran. Loteria i ratafia. Sort, xiquets. Perquè hi ha molta saliva sobre l’informe PISA de la canalla però ni mu sobre el necessari informe PISA (Pares Indigència Sense Aturador) d’alguns progenitors (massa!). Fem-lo.
Mireu, estàvem en aquell instant on surt el caparronet del petarrell. Hola. Ja hi ha pares que creuen, no ja que els nens venen de París, sinó que arriben amb obsolescència programada. Però esclar, quan s’adonen que allò crida, té gana, fa caca i ataca qualsevol intent de pau mundial i neuronal, diuen: ens han enganyat! Això no s’acaba mai! Que ens tornin els diners! I quan la cosa avança, camina, es grata el cap i fa karate i practica el terrorisme impacient, proporcionalment, molts pares desenvolupen acceleradament un dèficit de comprensió lectora i existencial d’altura venusiana. Pares que per molt que hi hagi correus electrònics, que els nens ho diguin, ho escriguin a l’agenda, llums de neó, o fins i tot que hi hagi comunicacions ultratomba que ho fan arribar al seu destinatari, mai, mai dels mais, saben què ha de fer el seu fill al col·legi i al planeta. Per això contaminen, i minen, els xats de pares amb preguntes de veritable indigència i desafiant l’existència de teixits nerviosos a qualsevol racó del seu cos i la seua ànima. Caos, confusió, caca, culo, pedo, pis... Pares no pares.
Pares que sempre tenen problemes, conflictes, raons sense raó. Tots relacionats, per voluntat còsmica pròpia i construïts amb formigó armat, amb els seus fills. Amb tot el que els envolta fins i tot a deu mil quilòmetres a la rodona hexagonal. Pares superhipermegagenerosos: volen que els seus problemes siguin els teus problemes. Pares que regalen pollastres a granel. Pares agents no secrets socialitzadors de la indústria de la bronca a l’instant, a domicili. Pares que, de fet, naturalment, genèticament, no volien tenir un fill: volien un bròquil, una rentadora, un cotxe, una casa, un rinoceront a piles o un tallador de pèls de nas làser... Ai!
Sí, dolor. El de veure que veient segons quins pares entens segons quins fills. I també l’informe PISA, i el TISA i el RISA. Hi hauria d’haver un informe PISA per a pares. I de la mateixa manera que estem instal·lats en la bogeria absoluta, total i letal perquè els nens no repeteixin curs, no pateixin, no facin res, no, no... doncs els pares haurien de suspendre i repetir curs. I revalidar el títol de pares. A pic i pala fent carreteres. Perquè és clar, meridià i científic que hi ha pares que no haurien de ser pares. I per això també surten els fills que surten. Bé, de fet, estic segur que moltes criatures continuarien de vacances eternes a la placenta si sabessin que qui els espera fora són aquests no res, aquests no éssers. Aquests no pares.