SociòlegFa una setmana i escaig, la cibernètica Terraferida emetia un nou informe que alertava de l’increment de l’oferta de lloguer turístic. No és ni el primer ni el darrer escrit que emet més fum que llum en un tema en què abunda el sensacionalisme i manquen estudis de camp. La principal aportació que fa és en forma de pregunta: com pot ser que continuï creixent aquest sector tot i la crisi turística actual? La resposta és senzilla: en contra del que volen deixar a entendre, no està creixent ni ha crescut els darrers anys, ans al contrari, com a mínim en volum de turistes. Però tant és. Com que les profecies de baixades de preu de l’habitatge a Palma no s’han complert tot i la prohibició del lloguer turístic en plurifamiliars, cal justificar-ne el perquè. S’ha de continuar amb la dialèctica argumentativa que la pujada de preus es deu exclusivament al lloguer turístic i, per tant, no en queda d’altra, s’ha de fer veure que el sector continua creixent. El que sigui abans de reconèixer que l’increment de preus és multifactorial. I com que sí que és important envestir el problema d’accés a l’habitatge i de model turístic, ja està bé analitzar quins són els principals errors de càlcul que solen fer des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu.
El primer que convindria desmuntar és la idea que un habitatge de lloguer turístic és un habitatge residencial manco. La majoria són segones residències, d'ús temporal, que difícilment passaran al mercat residencial senzillament perquè no hi han estat mai. És cert que amb crisi o sense podria haver-hi un traspàs d’habitatges turístics a residencials, fins i tot una residencialització d’espais turístics. Si no ha estat així, en gran part la responsable és l’administració, més preocupada per cercar caps de turc a qui encolomar la seva inacció que per trobar-hi solucions. Perquè, en contra del que es diu, el lloguer residencial du manco maldecaps de gestió i ara mateix, en no pocs casos, és tan o més rendible que el turístic. Ara bé, mentre els propietaris no perdin la por de patir desperfectes i impagaments, amb o sense crisi, molts prefereixen tenir l’habitatge tancat a córrer riscos.
Un error cabdal a l’hora d’analitzar el nombre de places de lloguer turístic és prendre Airbnb com a indicador indiscutible de l’evolució del mercat. Tot i el seu simbolisme, no deixa de ser un portal més i ni tan sols és el que més habitatges comercialitza perquè, de fet, no hi són tots. Per això, voler calcular el volum real d’un sector centrant-se en l’oscil·lació de la seva cartera d’habitatges és erroni de totes totes. Publicar dades sense filtrar i en brut fa que en alguns casos tirem per baix i en d’altres per alt. No debades, a més de duplicitat d’anuncis, al mateix portal el més normal és que un mateix habitatge es publiqui en diferents portals o que no es publiqui perquè es comercialitza entre amics i coneguts. Resumidament, l’únic que demostra que Airbnb augmenti l’oferta és que fins ara ha crescut com a portal de referència de molts propietaris i/o comercialitzadores.
Però no ens enganem, la majoria dels informes no tenen per objectiu veure quina és l’evolució real del sector. Es tracta de treure titulars i números que impactin mentre s'oculta qualsevol fet que comprometi el relat preestablert. Així, per exemple, que el lloguer turístic reparteixi millor els beneficis del turisme o ajudi no pocs pensionistes a arribar a final de mes no interessa quan es vol demonitzar un sector. Per això, molt millor continuar amb el fals mantra que el negoci està en mans de quatre multimilionaris sense escrúpols que, vestits de frac, peguen fuetades al proletariat mentre fumen puros de pam i mig. Agradi o no, la realitat és que està compost majoritàriament per milers de petits propietaris que han comès el pecat de comprar o heretar una segona residència. Per això, si s’ha de capgirar la realitat confonent la figura de comercialitzadora amb la de propietari, es fa i punt. Inicialment fou una confusió per desconeixement, però amb el temps ha esdevingut una manipulació interessada. Em referesc evidentment al fet que en un portal una 'persona' comercialitzi 100 cases no vol dir que siguin seves, com es dona a entendre massa vegades. Un error que equival a interpretar que les immobiliàries són les propietàries dels habitatges que venen.
I per rematar aquesta idea de pirates i insolidaris, què millor que insistir una i altra vegada que en el lloguer turístic tot és economia submergida. Tant se val que a hores d’ara sigui una de les activitats econòmiques més regulades i controlades; s’omet això i prou. Com passa en establiments de restauració, comerços, tallers mecànics o pagesos, per posar-ne un exemple, sempre hi ha qui evita fer factures o declarar ingressos. Evidentment és reprovable, però no per això demanam la il·legalització dels bars, comerços o mecànics o els tractam a tots de pirates. El frau fiscal s’ha de perseguir, clar que si, però convindria donar a conèixer que el lloguer turístic genera una gran quantitat d’ingressos a les arques públiques. És més: precisament els qui comercialitzen a través de plataforma són els més transparents. De fa anys estan obligades a passar les dades fiscals a Hisenda, de manera que no declarar els ingressos garanteix una bona inspecció. Curiosament, és el lloguer tradicional “entre mallorquins” o “entre amics”, aquell que pocs critiquen i molts crítics del sector fan, el que més es presta a l’evasió fiscal.
Com en tota activitat, és important que existeixi una regulació clara en què no càpiga la il·legalitat ni la alegalitat. Ara bé, no estaria de més revisar la manera com es calcula l’oferta il·legal de les plataformes. Sobretot a l’inici del debat públic es desprengué la idea que un habitatge que no publicava el número de llicència era il·legal, ras i curt. Amb això, es transmetia la imatge que gairebé tota l’oferta publicada en portals era il·legal, quelcom que va haver de desmentir la mateixa Conselleria de Turisme. En aquell moment, no tenia ni cap ni peus, perquè no era obligatori publicar el número de llicència per molt que hi hagués un espai habilitat per a fer-ho. Ara que sí que ho és, convindria revisar bé on es publica, perquè en no poques ocasions es fa a la descripció de la casa per a facilitar la informació al turista.
Respecte del debat sobre la massificació, es tendeix molt a parlar de places turístiques, malgrat que el que ens hauria de preocupar més són les pernoctacions. El primer fa referència a l’espai destinat a allotjar el turista, però és el segon el que ens parla de l’estada real del turista i, per tant, és un indicador més objectiu. Disposar de 6 places, si fa no fa la mitjana de places actual d’un habitatge turístic, no equival a ocupar-les totes. A diferència d’un hotel, en el lloguer turístic el que es lloga és la casa i no un llit. Parlar de places, per tant, ens dona una imatge esbiaixada del pes real que té cadascuna de les tipologies d’allotjament turístic en el total dels turistes que ens visiten.
Les dades més objectives que tenim a hores d’ara són les de l’Ibestat-Frontur, obtingudes a partir de macroenquestes periòdiques a turistes en què els demanen on s'allotgen. Doncs bé, al mes d’agost de 2019, el de màxima ocupació, el 73% dels turistes enquestats manifestà que s’allotjava en hotels o similars; un 11,3%, en allotjaments de lloguer; un 8,87%, en una casa en propietat (turistes residents), i un 8,87%, a casa d’amics. El més significatiu, però, és l’evolució que hi ha hagut des del 2016, just abans de l’aprovació de la Llei turística que regulà el sector. Segons l’Ibestat, els qui van a allotjaments de lloguer han decrescut un -27%, mentre que els qui van a hotels ha crescut un 9,8%. Un decreixement del lloguer turístic que no es deu a un canvi en la demanda, sinó a l’aprovació de la llei el juliol de 2017 que, sense entrar en si està ben o mal feta, ha deixat fora de circulació una part important de l’oferta il·legal.
Dades i anàlisis a part, amb la crisi actual no estaria de més evitar fer feina a cop de titular com es va fer en la legislatura anterior i començar a treure mètriques reals des de les quals fer feina. Perquè no hi hagi suspicàcies, estaria bé que sortissin de fonts objectives finançades per l'administració pública. A tots ens aniria millor.