Innocents i rifes (1934)

Notes humorístiques aportades a la secció “Esquellots” per redactors no identificats del setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa (27-XII-1934) a propòsit de la diada dels Innocents de fa noranta anys. Un dels motius de la sàtira social o política era la rifa de Nadal. L’acudit gràfic (imatge adjunta) del dibuixant Josep Robert i Picarin ‘Robert’ (Barcelona, 1870-1940) publicat en el mateix número d’aquell periòdic conjuminava dos tòpics d’aquests dies: la rifa i les “innocentades”. No va ser habitual a la premsa catalana fins als anys 1940 publicar notícies inventades tal dia com demà, festivitat catòlica dels Sants Innocents màrtirs. Aquelles notícies falses eren un forma d’esbravar-se en uns anys de tristesa i privacions generalitzades, un instant de relaxació en la lectura del diari. També era un recurs irònic per burlar i desconcertar la censura franquista.

Avui, dia dels Innocents, és festa grossa. Si hom volgués estar amatent a les realitats de l’època, el 28 de desembre hauria d'ésser festa nacional. No vindria d'una festa i, sobretot, es faria justícia a un nombre considerable de ciutadans. Hi ha innocents de naixença que es tenen guanyat un lloc de preferència als llims, i uns altres que es creuen, en plena eufòria, que els altres baden i es trobaran, el dia menys pensat, que les canyes es tornaran llances i que els humiliats avui s'aixecaran demà, tot d'acord amb l’Evangeli. [...] / Hom ha fet públic que en certes escoles oficials de Barcelona –penseu el que passarà a fora!– encara es cursen llibres de text en els quals s'enganya als alumnes dient-los que Espanya és un estat monàrquic [feia més de tres anys que era una República] i que la seva bandera és la “rojo gualda”, que tantes victòries (!) ens costa [Espanya havia perdut totes les guerres contra la independència dels països colonitzats]. “¿ Qué más da?”, ha contestat una professora a qui un ingenu ciutadà s'ha permés de fer-li esment de l’anomalia. “Qué más da” o “quién da más”, aquesta és la qüestió. Potser sí que ho havíem somniat que hi havia República! […] / Barcelona jugava 29.000.000 en la darrera Rifa de Nadal i n'hi han torna't 21 milions, Madrid ens havia passat al davant en la juguesca i li ha tocat un milió de pessetes i una mica més. A Saragossa, Sevilla, etc., ha estat un desastre. No hi ha patriotisme! Els barcelonins hi havem perdut nou milions de pessetes. En altres jocs hi perdem més. De tota manera, la sort –sort relativa– dels barcelonins ha estat vista molt malament. Caldrà donar un cop de caragol a l'Estatut [el govern de la República havia suspès l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932 com a represàlia per la proclama confederal frustrada que havia fet el president Companys tres mesos abans] […] / Els vuitanta anys de l'Apel·les Mestres li han portat molts amics, moltes felicitacions i alguns xafardeigs. Un d'aquests amics –en una visita que feu al dibuixant-poeta–, va preguntar-li com s'ho havia manegat per a viure tants anys. –És ben senzill –va replicar, enriolat i displicent Apel·les Mestres :– En els primers cinquanta dos anys de la meva existència, els automòbils no existien. La resta del temps l'he passada sense sortir. Una bona recepta de llarga vida! [...]