La Inquisició electoral de Polònia
El partit que governa Polònia, Llei i Justícia (PiS), acaba de fer un pas més cap a l’autocràcia total. Ara que s’acosten les eleccions generals de la tardor, el PiS ha redactat una llei per crear una comissió especial que investigarà la influència russa entre el 2007 i el 2022, un període que inclou els anys en què va governar el partit opositor Plataforma Cívica (2007-2015). Pitjor encara: el president polonès, Andrzej Duda, ja ha signat el projecte de llei i l’ha enviat al Tribunal Constitucional, supeditat al PiS, perquè hi doni el vistiplau.
Si aquesta comissió arriba a la conclusió que algú ha actuat en un moment determinat “sota la influència russa”, el podrà inhabilitar durant deu anys per exercir cap càrrec. No caldrà demostrar res més. La Comissió emetrà el seu informe definitiu abans del 17 de setembre, com si amb les vacances d’estiu n’hi hagués prou per analitzar 15 anys de política polonesa.
L’oposició, que considera aquesta mesura un intent evident i descarat d’impedir la participació de la Plataforma Cívica de Donald Tusk en les eleccions, ha donat a la nova llei el nom de “lex Tusk”. I no es tracta només d’una simple especulació. El secretari d’estat i ministre d’Agricultura, Janusz Kowalski, ha admès obertament que espera que “el resultat del treball de la comissió enviï Donald Tusk al Suprem”.
La comissió exercirà alhora el paper de servei secret, fiscal de l’estat, jutge i jurat. Els seus nou membres seran nomenats (o destituïts) pel Parlament, controlat pel PiS, i serà el primer ministre qui en fixarà les normes processals. I per fer complir les citacions tindrà la potestat d’imposar multes de 20.000 a 50.000 zlotys (de 4.500 a 11.700 dòlars) o arrestar els que no compareguin davant seu.
També té dret a ordenar a la Fiscalia General que escorcolli habitatges i altres locals, i a enregistrar i revelar totes les informacions (excepte el contingut de les confessions) de tots els ciutadans o institucions, inclosos els secrets empresarials (una categoria que comprendrà també els mitjans de comunicació). Els membres de la comissió disposaran d’immunitat parlamentària i, per tant, en el futur ningú els podrà exigir responsabilitats per les seves decisions. Tindran la prerrogativa de modificar qualsevol decisió administrativa presa entre el 2007 i el 2022 si creuen que entremig hi va haver una influència russa.
La comissió vulnera tots els principis fonamentals del sistema jurídic polonès. Les autoritats públiques han d’actuar dintre dels límits de la llei, tal com estableix l’article 7 de la Constitució polonesa, que es basa en la divisió de poders: el legislatiu, l’executiu i el judicial. La responsabilitat penal només s’aplica als fets que estaven prohibits en el moment que es van cometre (article 42), i tothom té el dret constitucional de defensar el seu honor i bon nom (article 47). Així i tot, en aquest cas les acusacions de la comissió tindran l’última paraula.
La comissió reflecteix la crueltat i la desesperació del president del PiS, Jaroslaw Kaczynski, per mantenir-se en el poder. Si hagués d’abandonar el càrrec després de les eleccions de la tardor, ell i molts col·laboradors seus podrien afrontar acusacions penals per actuacions il·legals, corrupció i mala gestió durant aquests últims vuit anys. Ningú se sorprendrà, doncs, de tot el que seran capaços de fer per impedir aquest resultat.
El que és més desconcertant és que Duda faci costat a aquesta llei. Com que ja està al segon mandat i semblava esperar algun càrrec o missió internacional de prestigi després de deixar la presidència el 2025, seria raonable pensar que en aquests moments es deixaria influenciar pels Estats Units més que no pas pel seu partit. Els EUA tenen un llarg historial en matèria d’interferències en la presa de decisions de les autoritats poloneses, com quan van intervenir per salvar la TVN, la principal cadena televisiva privada de Polònia, de la qual es volia apoderar Kaczynski. Els nord-americans també han impedit que el govern del PiS faci una purga dintre la cúpula militar.
A més, abans de la gran invasió russa d’Ucraïna, Duda s’havia vist relegat a l’aïllament internacional pel seu paper en les reformes antidemocràtiques aplicades pel PiS des de la seva arribada al poder el 2015. No va sortir de l’ostracisme fins que Polònia es va revelar indispensable per subministrar els ajuts a Ucraïna. Des de llavors la seva imatge internacional ha crescut considerablement.
Així doncs, per què volen ara tornar a submergir-se en les aigües del populisme més fosc? I per què els nord-americans no han intentat aturar aquest indignant intent d’apartar de l’escena política el màxim líder de l’oposició polonesa? Quan l’hi van preguntar a Mark Brzezinski, ambaixador dels Estats Units a Polònia, no se li va acudir res més que contestar: “Valorem i entenem plenament per què el president Duda ha sotmès aquesta llei al Tribunal Constitucional”.
Com que Brzezinski sap, sens dubte, que aquest tràmit és només un estratagema i que el Tribunal està totalment subordinat a PiS, hem de concloure que, mentre duri la guerra d’Ucraïna, el conflicte bèl·lic continuarà sent la màxima prioritat per als EUA, encara que això acceleri l’erosió de l’estat de dret a Polònia. A més, per què haurien d’amargar la vida a un govern polonès que es gasta milers de milions de dòlars en la compra d’armes i centrals nuclears als EUA? També podem concloure que Duda ja no espera que li ofereixin cap sucós càrrec internacional quan deixi la presidència. Com que només tindrà 53 anys, necessitarà el suport de Kaczynski si vol continuar sent algú en la política polonesa.
Què significarà la lex Tusk per a l’oposició i el mateix Tusk? Els primers indicis apunten que podria tenir uns efectes mobilitzadors. Tot i no ser diputat, Tusk va comparèixer desafiant al Parlament durant l’aprovació de la llei i el 4 de juny va liderar una manifestació multitudinària. Si impedeixen que Tusk sigui candidat, el pot substituir un líder de l’oposició encara més popular, l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski. Sembla que Kaczynski té les de guanyar, però i si al final resulta que s’ha passat de la ratlla? En aquestes eleccions ens hi juguem més que mai.
Copyright Project Syndicate