La insensata persecució de Puigdemont
El nou vodevil judicial del jutge Pablo Llarena contra l’expresident Carles Puigdemont no ha durat ni 24 hores. Empresonat en arribar a l’Alguer la nit de dijous, el líder català a l’exili va sortir en llibertat sense mesures cautelars, amb la possibilitat, per tant, de tornar a circular per Europa (tret de l’estat espanyol) sense impediments. La pruïja persecutòria del jutge del Tribunal Suprem amb el polític independentista fa temps que té aires esperpèntics. Cada pas que fa li suposa un revés. Sembla que Llarena, obcecat, no calibri gens el desprestigi que fa guanyar a la justícia espanyola. Aquest pic ha volgut jugar al moix i la rata amb l’euroordre, que atenent al que havien dictat les instàncies judicials europees hauria d’haver retirat –i no ho va fer–, per pescar in fraganti Puigdemont. El resultat ha estat que de nou Llarena ha vist, en aquest cas de la mà d’un jutge italià, com l’eurodiputat català sortia triomfant del seu pas fugaç per una nit entre reixes: “Espanya no perd mai l’oportunitat de fer el ridícul”, va dir Puigdemont un cop lliure.
Sí, Espanya té un problema amb la seva alta judicatura, que actua al marge de les resolucions dels tribunals de la UE i en contradicció amb l’Advocacia de l’Estat. El govern espanyol veu com un pic i un altre els tribunals intenten fer-lo rectificar en la política dita de concòrdia, basada en els indults i la taula de diàleg. Perquè la maniobra de Llarena, més enllà de la croada personal, s’ha d’entendre com un intent d’esmenar la plana a l’executiu de Pedro Sánchez, un intent en perfecta sintonia amb la dreta i la ultradreta del PP, Cs i Vox, molt còmodes amb la judicialització del Procés i de la vida política espanyola. El que voldrien ells és fer embarrancar de bon inici el diàleg entre els governs català i espanyol, un diàleg molt complex sobre el qual no cal fer-se gaires il·lusions. De passada, volen fer caure el govern de coalició PSOE-Podem.
El contrapoder judicial espanyol no descansa. A l’Estat, l’equilibri de poders continua trontollant i afeblint la democràcia. El nou intent fallit per a l’extradició de Puigdemont n’és una mostra més, una greu interferència en la necessària via de retornar el conflicte sobiranista a la política. Amb els presos indultats, el pròxim pas hauria de ser cercar una solució per als exiliats polítics i posar fi a la repressió sobre centenars de ciutadans i servidors públics. L’amnistia és imprescindible si es vol avançar cap a una sortida dialogada. Si no hi ha valentia en aquest sentit, si es deixa que la justícia continuï prenent la iniciativa i extremant la persecució, difícilment s’avançarà cap a una solució política.
