Les institucions han de dignificar la cultura, no sumar-hi precarietat
Les administracions públiques tenen, en certa mesura, les mans fermades a l’hora de tractar de pal·liar un gran mal que afecta empreses i treballadors de la cultura: la precarietat. La Llei de contractes del sector públic, que afecta tota mena de contractes des que va ser aprovada el 2017, es demostra especialment perniciosa en l’àmbit cultural. Us ho explicam a l’obertura de Cultura, donant el lloc prioritari a una situació que no satisfà ni les administracions ni molt menys un col·lectiu professional que inclou artistes i creadors de tots els àmbits, però també gestors culturals i petites i mitjanes empreses -la majoria són petites o, fins i tot, formades per un sol autònom-, als quals se’ls ha complicat la gestió de la feina, han vist com s’abarateixen els seus projectes i, en conseqüència, es precaritza més encara la situació laboral d’un sector ja força precaritzat.
La Llei de contractes es va fer per evitar digitacions i pràctiques que podien ser properes a la corrupció, augmentant el control burocràtic dels tràmits i obligant a restringir la concessió de contractes menors, que havien estat una de les vies d’entrada per a actuacions poc transparents i amiguistes. També ha servit d’excusa per rebaixar els costos màxims dels projectes que opten a contractes menors. Aquesta decisió ha fet que el preu vagi a la baixa però també la qualitat dels projectes. Així que no només ho pateixen els treballadors de la cultura, no només ha complicat sobre manera les iniciatives de l’Administració, sinó que la ciutadania en general hi surt perdent. Tothom treballa pitjor i els projectes no tenen el nivell que se’ls hauria d’exigir i retribuir. Les institucions públiques han de tenir entre els seus objectius la dignificació de la cultura, han de contribuir a posar-la en valor. En cap cas, des de la gestió pública es pot sumar precarietat, la qual cosa vol dir desprestigi i falta d’estímuls per a la creació.
Hi ha maneres d’esquivar la llei estatal i, de fet, alguns governs autonòmics i altres administracions locals han establert els mecanismes per agilitzar els tràmits, per facilitar les contractacions i no haver d’actuar en perjudici d’un sector cultural que consideren estratègic. A aquest 2020 que comença li hem de demanar, entre moltes altres coses, que des de les nostres administracions es treballi pel bé de la cultura i dels seus treballadors, així com pel bé d’unes programacions que, així, amb tothom insatisfet, no poden complir la seva principal missió: crear un teixit fort que vulgui assolir el nivell més elevat possible i sigui retribuït dignament per fer-ho.
