Insularitat cultural

Si estimau la llengua i la literatura catalanes i encara no heu sentit parlar del programa 'Lletres compartides', segurament això us interessarà. És un nou projecte, ordit conjuntament entre institucions culturals de quasi tot el país, que posa la literatura catalana al centre, com una celebració de la diversitat i de l’excel·lent moment creatiu que passen les nostres lletres, i també un impuls a conèixer-nos millor entre catalans, valencians, mallorquins i menorquins. Consisteix, sobretot, en la prescripció entre territoris per part d’experts d’autors que potser no són tan coneguts fora del seu àmbit geogràfic, sessions en línia per a docents, programadors de festivals i bibliotecaris que després podran incloure aquestes veus per descobrir en la seva tasca de divulgació i un seguit de clubs de lectura, organitzats en col·laboració amb la Xarxa Vives d’universitats, en què estudiants d’arreu dels Països Catalans podran llegir obres de Pol Guasch, Clara Fiol, Carles Minuchin i Mercè Climent. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també hi col·laborarà, facilitant punts de trobada i de conversa entre col·legues quan els autors inclosos al programa viatgin arreu del territori, per intercanviar impressions i fer més prima la boira de desconeixement que durant massa anys ens ha separat i empetitit.

Quina meravella, direu. I és una impressió que compartesc, pràcticament sense matisos. És una primera edició i quasi tot el que podríem demanar a les institucions promotores de 'Lletres compartides' és que consolidin i ampliïn el programa, que ja és difícil de millorar. Ara bé, potser no us ha passat desapercebut un detall que en futures edicions s’hauria de reparar amb urgència: és, justament, l’absència de determinats territoris i, per tant, de determinades institucions. Actualment, 'Lletres compartides' compta amb una xarxa gens menyspreable (i segurament inèdita en dècades) formada per la Institució de les Lletres Catalanes, per part del Principat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel País Valencià, la Fundació Mallorca Literària, en representació de la literatura feta a Mallorca, i l’Institut Menorquí d’Estudis, per part de Menorca. Què passa, però, amb Eivissa i Formentera? Com és que la literatura de les illes Pitiüses és privada d’aquesta oportunitat per part de les institucions que l’haurien de difondre i defensar?

És un error flagrant que l’Institut d’Estudis Baleàrics, entre els objectius del qual hi ha “la projecció exterior de la nostra cultura” (per exterior s’entén fora de les Balears, concepte qüestionable però que és el que s’escau en aquest cas), no s’hi hagi implicat des d’un principi. Com ho és que els consells insulars d’Eivissa i de Formentera tampoc hagin volgut formar part d’aquesta empresa, generant d’aquesta manera un greuge comparatiu per als autors eivissencs i formenterers. Com hem dit, però, és una primera edició, i sempre hi ha marge de millora: si l’IEB i els consells de les Pitiüses volen, l’any que ve tendran l’opció de rectificar, d’implicar-s’hi, de sumar. El greuge de la insularitat també es combat des de la cultura.

Sebastià Portell és escriptor