Intel·ligència artificial contra la corrupció
Lamentablement, la corrupció torna a ocupar les portades dels nostres diaris i es demostra, una vegada més, que Espanya ha d’afrontar una reforma decidida de l’administració per fomentar la integritat pública. És interessant, en aquest context, donar un cop d’ull a algunes iniciatives al voltant de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en aquest àmbit.
Cal dir que estem sentint a parlar molt d’intel·ligència artificial, però sota aquesta etiqueta sovint s’engloben eines molt diverses. Algunes són sofisticades, bàsicament les que empren aprenentatge profund, i d’altres més senzilles se centren sobretot en l’anàlisi de grans quantitats de dades i la detecció de patrons mitjançant algorismes estàtics. Segurament molts experts qüestionarien si totes aquestes eines tenen les capacitats suficients per ser considerades dins la IA, però, en qualsevol cas, són part de desenvolupaments tecnològics relativament recents que poden significar canvis importants en les polítiques anticorrupció.
En primer lloc, trobem aquestes eines que se centren en l’anàlisi de diverses bases de dades públiques i, a partir d’algorismes, estableixen patrons i detecten possibles inconsistències. Aquestes eines es focalitzen en l’anàlisi de riscos, la idea estesa en l’última dècada que cal substituir les auditories i controls públics basats en mostres aleatòries i basar-se en l’anàlisi d’activitats públiques o casos que mostrin major risc de corrupció. Una experiència interessant i pionera a nivell europeu és el Sistema d’Alertes Ràpides (SALER) plantejat per la Generalitat Valenciana en una llei de 2018, però que encara no s’ha desenvolupat completament. Aquesta eina preveu la possibilitat d’incorporar bases de dades de la Generalitat i externes, per exemple, sobre l’activitat financera o mercantil dels contractistes. Pel fet de tractar-se d’una eina innovadora, SALER ha mostrat també les dificultats legals, tècniques i fins i tot en la cultura de l’administració per obtenir les dades suficients per complir la seva finalitat.
La Xina va desenvolupar fa més de deu anys l’eina Zero Trust, que va detectar gairebé 9.000 irregularitats de funcionaris públics emprant més de 150 bases de dades personals. Aquest cas obre el debat sobre els riscos, especialment en països no democràtics, que aquestes eines puguin suposar una intrusió desproporcionada en la privacitat dels servidors públics o, fins i tot, convertir-se en eines per al control de l’oposició.
El Brasil ha estat segurament un dels països que més ha desenvolupat la IA contra la corrupció. Entre les nombroses experiències en aquest país, és interessant el tuitbot Rosei da Serenata, implementat per l’organització Open Knowledge Brasil, que detectava despeses sospitoses de càrrecs públics i llançava alertes a Twitter per tal d’incentivar la rendició de comptes i el control ciutadà de la corrupció. En aquest mateix país també trobem diverses aplicacions d’aprenentatge automàtic com el sistema FARO de la sindicatura de greuges, que classifica les denúncies rebudes segons la probabilitat que requereixin una investigació posterior, o el sistema Malha Fina de Convênios,que classifica els contractes públics en nivells de risc segons les seves característiques. Una de les eines d’IA que més interès han despertat els últims temps, els models de llenguatge extens com ChatGPT, també es comencen a fer servir per fomentar la integritat pública. En aquest sentit, la sindicatura de comptes brasilera fa servir des de fa poc més d’un any l’eina ChatTCU per millorar l’eficiència en l’escriptura de documents oficials.
La IA pot comportar també oportunitats per a la implicació ciutadana en la lluita contra la corrupció, com ho demostren l’eina Rosei o l’aplicació DataCrowd desenvolupada a Nigèria. Aquesta eina va guanyar una hackató organitzada l’any 2020 a Lagos i es basa en sistemes de geolocalització per revisar informacions de la ciutadania sobre l’estat de les obres públiques. El projecte pretén implementar també el processament del llenguatge natural, el tipus de tecnologia en què es basen els models de llenguatge extens, per fomentar aquesta participació ciutadana en el control dels recursos públics. Costa Rica ha presentat recentment un projecte semblant que registraria en temps real imatges de les obres públiques i en permetria el monitoratge tant per part de la ciutadania com mitjançant eines d’intel·ligència artificial.
Tant en l'àmbit acadèmic com entre els experts i organismes internacionals contra la corrupció es considera que la IA pot significar un salt d’escala per al foment d’institucions públiques íntegres, on no hi hagi espai per al desviament dels recursos públics cap als interessos privats. No obstant, es tracta també d’unes eines amb limitacions i riscos que caldrà saber afrontar per aprofitar totes les seves potencialitats i alhora garantir el respecte als drets de la ciutadania i als principis democràtics.