A qui interessa l’anonimat en la reproducció assistida?
Diumenge passat es va emetre Gens anònims al 30 minuts de TV3, un programa que tenia com a protagonistes la Maria i en Miquel, dues persones adultes nascudes a partir de donacions d’esperma anònimes a Espanya. El reportatge ha estat un dels primers esforços en l’àmbit audiovisual periodístic català per abordar aquest debat. Però la complexitat de totes les temàtiques que s'hi barregen –la identitat, la família, el retard de la maternitat…– difumina un dels quids de la qüestió: qui es beneficia més de l’anonimat en la reproducció assistida a Espanya.
Cap a la meitat del reportatge una de les veus que representen les clíniques privades esmenta que els arguments a favor de l’aixecament de l’anonimat deixen de banda les persones que realitzen aquests processos, que serien, segons diu, les parelles i els donants. Dona a entendre així que hi ha un conflicte d’interessos entre les famílies receptores i els donants anònims, per una banda, i les persones que naixeran i el seu dret a conèixer els seus orígens, per l’altra, obviant els interessos de l’actor central, la mateixa indústria: l’anonimat és el pilar en el qual es fonamenta el seu l’èxit i el que facilita milers de donacions d’òvuls anuals, que són el seu producte més demandat per la seva escassetat arreu d’Europa. Parlem de milers de tractaments de fecundació in vitro (FIV) amb òvuls donats, milers d’òvuls que s’envien congelats a diversos països del món (aquests últims no es comptabilitzen en cap registre públic), i d’empreses amb una economia creixent que les ha convertit en grans cotitzades per fons d’inversió.
Més enllà d’impedir a les persones nascudes conèixer els seus orígens, l’anonimat propicia un clima d’opacitat generalitzada que ens impedeix conèixer el funcionament intern de les clíniques de fertilitat, les seves dinàmiques comercials, o les condicions i els contextos de les persones que participen en aquests processos. Amb la promesa de donar solucions ràpides, gràcies a l’anonimat, les clíniques privades ofereixen FIVs amb òvuls donats sense llistes d’espera i, si tot va bé, futurs fills que intentaran que s’assemblin a nosaltres, perquè així puguem, si ho desitgem, obviar que es va necessitar la participació d’una tercera persona. Aquest tracte, però, no ens ajuda a mitigar l’estigma de la infertilitat, ni a plantejar que les famílies puguin ser alguna cosa més que un vincle creat per una connexió genètica o per una semblança física i, evidentment, tampoc ajuda les persones que han nascut a partir d’aquests processos a autodefinir-se.
L’argument que es dona per defensar el manteniment de l’anonimat es basa en apuntar la disminució de donacions que hi hauria, en les llistes d’espera que es generarien i en el fet que algunes persones potser mai aconseguirien el desitjat embaràs. Tot això és cert: ja no podria fer-se tot tan ràpid. Però l’aixecament de l’anonimat ens donaria més temps per pensar conjuntament en la manera com volem fer famílies, més oportunitats d’analitzar els problemes que estem tenint per formar-les i, sobretot, la possibilitat de crear històries que ens siguin més fàcils d’explicar.
