Interpel·lació a la Societat Civil
La reunió del dimecres de Santa Rita, patrona de les causes impossibles, que va convocar el Govern a l’escola d’Hostaleria, s’hauria de considerar com a una seqüela de l’exitosa concentració per la llengua del dia 5 de maig promoguda per l’OCB. Una plaça Major de Palma tenyida de verd obra miracles tan inesperats com l’abraçada dels conservadors del credo proteccionista. En realitat, la dreta tem la mobilització ciutadana més que una pedregada els pagesos. Estan agafats entre el creixent malestar social per la massificació i les exigències d’un mercat cada cop més agressiu. La resposta, davant aquesta conjuntura tan complicada, no és altra que canviar el discurs per guanyar el relat, però dissortadament pels conservadors, el tema ja no va de relats, sinó de guanyar la vida i el benestar. Possiblement, arribin tard a la cita i amb la sensació de no portar la vestimenta adequada per a l'ocasió. Examen majúscul a l’escola d’Hostaleria.
Nogensmenys, la convocatòria a la societat civil és un fet important i, amb el temps, podria constituir una fita de referència en el calendari polític balear. Però, no ens equivoquem, s’arriba a aquest punt gràcies a l’existència de nombroses organitzacions de base i a una tradició de lluita que ha estat determinant en aspectes importants i definitoris del país. Sense aquestes i la seva influència política, una trobada com la del dimecres passat hauria estat impensable. El Govern ha encertat en captar l’estat d’ànim social i la inquietud d’alguns sectors de l’economia, i en intuir la possibilitat d’un moment social calent que, com altres vegades ha succeït, es pot manifestar al carrer. Però, s’equivocarà radicalment si el que pretén amb la convocatòria és desmobilitzar la gent, sense afrontar els problemes en profunditat i esperit de transformació.
El Govern ha batejat la trobada com a Mesa pel Pacte Polític i Social per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears, i juntament amb les patronals i organitzacions empresarials i sindicats, ha convocat representants de la societat civil. Cal dir que, més enllà de reunions d’àmplia participació i caràcter excepcional, com la convocada pel Govern, seria important institucionalitzar la participació de la societat civil a l’activitat política i institucional a través d’una llei, com des de fa temps reclama el Fòrum de la Societat Civil, i reconèixer la seva importància a la vida pública, així com insten a fer-ho les institucions europees als estats membres.
Després de la reunió del dia de Santa Rita, s’intueix que la primera peça del nou relat del Govern serà imposar una visió tecnocràtica del problema polític, social i de convivència que s'intenta afrontar. De fet, s’ha convocat al diàleg agents econòmics, societat civil, moviments veïnals i ecologistes per derivar tot el pes d’aquest procés a experts independents. La presència d’experts pot ser adequada com a instrument de governança, però amb tota seguretat, és insuficient com a resposta a un debat social profund, sincer i sense exclusions. Si realment hi ha una coincidència generalitzada en la necessitat d’articular un canvi de model i elaborar un full de ruta comú, el que cal, en essència, és potenciar la corresponsabilitat de tots els agents socials per començar a caminar junts. Hi ha coneixement expert suficient per començar a actuar, una suposada manca d'aquest no pot servir d'excusa per no adoptar decisions de manera immediata.
Vagi el procés per una via o altra, sembla bàsica la credibilitat que se'n desprengui. En aquest sentit, vist des de fora, no resulta del tot equitatiu que la independència de la iniciativa es deixi en mans d’una fundació de la qual el principal patró és la patronal. El que es va produir a la trobada de l’Escola d’Hostaleria és diferent de qualsevol dels congressos o trobades sobre turisme que hi ha hagut fins ara, on bàsicament participaven els experts i professionals de la matèria. És precisament la presència de la societat civil, moviments socials i ecologistes el que confereixen a la reunió una dimensió diferent. La preocupació dels professionals del turisme pel medi ambient pot portar a una trobada oberta i àmplia per parlar de circularitat, per exemple. Però, no ens equivoquem, han estat el malestar i la mobilització social el que ha conduït el Govern a convocar la Mesa pel Pacte. Aquesta és la gran diferència.
Seria un error fer servir aquest procés per intentar imposar idees que s’han mostrat insuficients o inadequades i, en definitiva, que han conduït a la situació actual de congestió i massificació. Seria un desaprofitament no tenir en compte tota l’energia creativa de la societat. Igualment, seria una equivocació iniciar un procés amb l’existència prèvia de línies vermelles. Possiblement, hagi passat el moment de només parlar de límits i sigui necessari fer-ho de decreixement del volum d’oferta i de diversificació econòmica, sense gens de por i amb obertura de mires. Si no és per això, per pensar i parlar sense prejudicis, no s'entendria que es convocàs la societat civil organitzada i protagonista d'èxits importants que han fet fort aquest país.
No es poden fer volar coloms, ni fer-se trampes jugant al solitari deixant el creixent immobiliari fora de l’equació i aprovant decrets legalitzant el que és il·legalitzable, mentre s’espera els professionals. Recordin, la batalla no és pel relat, sinó per la vida i el benestar de la gent.
