Interpretacions interessades de les normes urbanístiques

L’urbanisme és una de les competències municipals més transcendents. Consisteix, ni més ni manco, que a dibuixar allò que els ciutadans volen que sigui el seu terme. Es tracta d’ordenar on i com ubicar cadascun dels serveis per fer dels pobles i ciutats un espai per conviure i on allò col·lectiu vagi sempre per davant del benefici particular. És una evidència que no sempre han estat les conveniències públiques les que han marcat les decisions urbanístiques municipals. S’han permès creixements en llocs emblemàtics, s’ha evitat incloure deliberadament edificis singulars als catàlegs per permetre’n la demolició o, pitjor encara, s’ha esquivat l’obligació de fer catàlegs patrimonials per ser més permissius amb els interessos de qui vol tomar i fer pisos allà on hi ha un immoble històric.

El que ha passat a Campos aquestes setmanes també ens hauria, com a mínim, de preocupar. Un ajuntament decideix aprovar de manera urgent al ple municipal un criteri que en definitiva consagra una interpretació intencionada i interessada a favor de permetre uns usos determinats, els comercials, allà on no estan previstos. Els experts estan cansats de dir-ho: les modificacions del planejament s’han de fer amb tota la solemnitat, amb la participació pública, la ciutadana, que ha d’opinar sobre on i com vol els canvis al municipi. Just a l’inrevés del que ha fet la majoria del PP a Campos, promovent una votació perquè s’avali l’autorització de superfícies comercials en una zona on la normativa no les preveu. L’argument és tan barroer com senzill:“Si no està prohibit expressament, s’hi pot autoritzar”.

D’aquesta manera, s’han anat permetent grans superfícies en una ubicació on la normativa urbanística no les preveia. Són molts els ciutadans que en el seu moment varen criticar aquesta desertització de l’activitat comercial del centre, habitual i repetida a molts municipis. Però si aquest és el model que trien els ciutadans de Campos, llavors no hi ha res a dir. El problema és que una part d’aquest model s’ha consentit sense que la normativa ho permeti. I, a més, ara, a causa d’una intervenció de l’Oficina Anticorrupció, es força un acord polític sense cap procediment d’exposició pública. Oblida l’equip de govern de Campos que són els ciutadans els que, mitjançant la participació i l’exposició pública, han de validar l’urbanisme. No ho ha de fer un jurista contractat expressament per afirmar el que convé. L’ombra de ses Covetes, on fins i tot s’implicaren funcionaris en intentar negar l’evidència que acabà guanyant el GOB als tribunals, hauria de fer reflexionar més d’un.