Invasors

Invasions biològiques, espècies invasores, llistes negres, espècies més buscades, intrusos. I també expansió agressiva, danys irreversibles, cost econòmic, propagació i voracitat. Així és com ens referim a les plantes i animals que proliferen en territoris en els quals no són autòctons.

Hauríem de ser conscients de l’enorme càrrega criminalitzadora que té aquest llenguatge. Envair, el terme més emprat, és definit al diccionari de l'IEC com a "entrar per la força en un territori per ocupar-lo i saquejar-lo". Òbviament, aquest llenguatge no té res a veure amb la realitat de plantes i animals a la natura. Els estudis, com el darrer de Nacions Unides, ja fa temps que expliquen que l’enorme mobilitat d’espècies que hi ha al planeta té, sobretot, causes antropogèniques. És a dir, que si a Catalunya hi ha porcs vietnamites, vespes asiàtiques, visons americans o coipús és per culpa de l'activitat humana; a través de l’horticultura, l’agricultura, la gastronomia, la moda, el transport internacional, el turisme, l’afició dels humans per tenir animals de companyia inusuals o la pol·lució i pèrdua d’habitats que causem.

Agafem el cas del visó americà. Aquest carnívor és una mica més gran que el seu parent europeu, té més èxit reproductiu i desplaça del seu hàbitat l’europeu, ja declarat en vies d’extinció, a més d’altres depredadors. La seva realitat, certament, inclou molta violència, però no la que se’ns trasllada etiquetant-lo d’invasor.

Els visons americans van ser introduïts a Catalunya als anys 70 per ser explotats per la seva pell. Avui ja no queda cap granja de visons a Catalunya, però encara n’hi ha un munt a tot Europa, inclòs l’estat espanyol. Les granges pelleteres són presons amb milers de gàbies amuntegades unes sobre les altres en què els animals a penes es poden moure, sense aïllament del fred i calor, obligats a viure permanentment sobre enreixats i les emanacions dels seus propis excrements, deprimits per la incapacitat de poder expressar el seu comportament natural, quan no embogits, amb conductes d’automutilar-se o canibalisme. Se’ls mata en cambres de gas, electrocutats o trencant-los la nuca. 

Els visons americans que avui en dia viuen en llibertat a Catalunya tenen l’origen en aquestes granges. La principal raó del seu alliberament al medi ambient va ser un incendi forestal que va afectar una de les instal·lacions a principis dels 80, cosa que va permetre que fugissin un nombre elevat d’individus. Per bé que el degoteig de fugides dels animals d’aquestes granges és habitual, a banda que hi hagi també alliberaments activistes. 

Un cop a la natura, aquests animals, com tots els animals silvestres, no tenen una vida senzilla ni idíl·lica. Sovint confonem que s’hagin adaptat bé a l’entorn amb el fet que tinguin una bona vida. Per descomptat, viure en llibertat és molt millor que viure en una granja pelletera, però cap animal a la natura té una vida fàcil. Les seves són vides de supervivència davant les inclemències meteorològiques, períodes de sequera o inundacions, malalties, paràsits, ferides o accidents. A això cal sumar-hi els trets dels caçadors i les trampes. El visó americà en llibertat és un objectiu legal de caça a Catalunya, com a mesura de gestió del problema contra les anomenades espècies invasores.

Aquest és només un exemple de com de desencertat, i injust, és el llenguatge que emprem per referir-nos a les espècies que hem desplaçat pel planeta per, tot sovint, raons innecessàries; i cruels en el cas dels animals. El llenguatge té una força immensa. Amb el llenguatge podem promoure la tolerància i la comprensió o, tot el contrari, podem fer que sembli normal declarar la guerra a éssers vius l’existència dels quals és responsabilitat nostra, perquè nosaltres hem creat aquesta situació. 

Científics, polítics, periodistes i activistes haurien de repensar el vocabulari que trien. La immensa majoria d’espècies anomenades “invasores” són en realitat “víctimes” de la invasió, depredació i voracitat dels humans. És a dir, de la nostra violència. Ho sabem, però seguim criminalitzant-les amb el llenguatge. Per què? Probablement per justificar la principal mesura que adoptem per gestionar aquesta situació en el cas dels animals: matar-los. L’objectiu declarat de les polítiques contra les anomenades espècies invasores és erradicar-les o, si això no és possible, contenir-les amb mitjans físics o químics (que vol dir matar tots els animals que puguem). Per justificar matar les teves pròpies víctimes cal abans criminalitzar-les.