Irene Montero “envesteix”, Pilar Llop “corregeix”
La relliscada de la ministra de Justícia, Pilar Llop, a la Cadena SER quan va dir que n'hi ha prou amb una ferida perquè una dona demostri que ha estat violada amb violència i intimidació; i la de l'autor de la seva contrareforma a Cuatro quan va dir que la llei del només sí és sí t'obliga a despertar la teva dona per poder tenir sexe amb ella, han tirat per terra bona part dels relats construïts.
La llei del només sí és sí, el disseny penal de la qual va correspondre a un ministre de Justícia del PSOE, Juan Carlos Campo, avui magistrat del Constitucional, i que va ser elogiada per Pedro Sánchez, ha estat víctima d'una eficaç campanya orquestrada per la dreta judicial i la dreta mediàtica. La campanya va ser eficaç perquè va fer que el PSOE tingués un atac de pànic i es llancés als braços del PP. La progressia mediàtica, per la seva banda, va comprar amb entusiasme el relat segons el qual la llei tenia errors que corresponia atribuir a Irene Montero i al seu equip de "dones joves i inexpertes".
Com va explicar Manu Levin l'altre dia a La base, la televisió dirigida per García Ferreras és la que ha defensat amb més vehemència la contrareforma de Pilar Llop. Abans de la relliscada de la ministra a la seva entrevista, La Sexta presentava la proposta del PSOE com una “correcció” a la llei del només sí és sí que, a més, mantenia el consentiment com a element nuclear. Per explicar la contrareforma de Llop, La Sexta feia servir el verb corregir; Llop vindria a corregir els efectes indesitjats de la llei del només sí és sí. Per contra, per explicar la resposta de Podem, que raonava que la proposta de Llop desplaçava el consentiment com a eix de la norma, els periodistes de Ferreras van fer servir el verb carregar: Podem “carrega” contra el PSOE, van dir a la peça. L'ús de carregar en l'argot periodístic és curiós perquè no té res a veure amb els significats més comuns del verb. En l'argot periodístic, quan un actor polític carrega, el verb ve a significar el que el diccionari de la RAE descriu com “efectuar una càrrega contra l'enemic o contra una multitud” entenent càrrega com a “envestida o atac resolt a l'enemic o, en situacions que afecten l'ordre públic, l'efectuada pels cossos de policia contra els qui l'alteren”. Per si en quedés algun dubte, el verb sinònim de carregar en l'argot periodístic sol ser envestir, verb que, curiosament, gairebé mai no es fa servir per descriure una càrrega policial. Qualsevol amb un mínim d'educació mediàtica ja sap que no hi ha res menys innocent i neutral que el llenguatge en el periodisme.
Llop va dir després a la SER que amb una ferida n'hi ha prou per demostrar la violència en una agressió sexual i el relat es va ensorrar. La ministra del PSOE reconeixia que la seva proposta és bàsicament tornar al sistema penal anterior (el que va fer possible la sentència i el vot particular de la Manada), en el qual el més important per determinar la violència o la intimidació no és el consentiment, sinó que les dones violades les demostrin mitjançant ferides. Que la ministra i jutge oblidés que el 83% de les víctimes de violència sexual no presenten lesions físiques va ser definitiu perquè tot el seu relat se n'anés en orris.
Però La Sexta i el seu director tenen un compromís militant que els va fer no recular. Després de l'entrevista a la SER, La Sexta va evitar recollir a la seva peça la paraula “ferida”, que, com és lògic, tots els mitjans van incloure en les seves informacions sobre l'entrevista. A la cadena de Ferreras es van centrar en una afirmació falsa de la ministra: “No és admissible que surti més barat una agressió sexual que robar". Per a Llop, amb la llei del només sí és sí sortiria "més barat agredir sexualment i amb violència una dona que robar amb intimidació”. Finalment, sí que van fer servir la paraula ferida, però per dir que la “ferida creada al govern de coalició amb la reforma de la llei del només sí és sí segueix oberta”. Aquest és el nivell. Per a acabar-ho d'adobar, a la mateixa peça s'afirmava que Llop va dir que "no és admissible que amb aquesta llei s'hagi produït una rebaixa de penes" per després dir que la proposta d'Igualtat suposava una "exageració punitiva desproporcionada". Una cosa i la seva contrària en menys de dos paràgrafs. De premi de l'Asociación de la Prensa de Madrid.
Cada setmana el periodisme dominant es degrada una mica més a l'estat espanyol. Però, en realitat, això no té res de dolent. Perquè queden retratats.
