Isak Andic, un gran capità d’indústria del segle XXI
El 16 d’octubre del 1958, Jaume Vicens Vives, el gran intel·lectual del moment a Catalunya i a Espanya, va pronunciar al Cercle d’Economia una conferència que amb el temps esdevindria mítica i seria una de les fites fundacionals de la institució: El capitán de industria en los últimos cien años. El missatge del discurs de Vicens Vives era tan senzill com potent: si durant el segle XIX la burgesia catalana –Bonaplata i altres, els grans capitans d’indústria– havia jugat un paper clau en el desenvolupament de la Revolució Industrial a Espanya, aquesta mateixa burgesia tenia també molt a dir en la modernització de Catalunya i d’Espanya a mitjans del segle XX, malgrat que el desastre de la Guerra Civil i les cotilles de tot tipus –polítiques i econòmiques– que imposava el règim poguessin semblar una barrera infranquejable.
Carles Ferrer Salat, Joan Mas Cantí i els altres membres fundadors del Cercle –que llavors tot just tenien vint-i-pocs anys!– en van prendre bona nota. I des d'aleshores, el Cercle d’Economia ha tingut en el frontispici de la seva acció la lluita per unes institucions fortes i democràtiques, la defensa d’una economia de mercat acompanyada de polítiques d’anivellament social, així com la integració –en un primer moment– i la promoció –a partir del 1986– d’una Europa cada cop més unida i amb capacitat de projectar-se a escala global. I en la base d’aquest credo hi ha, per descomptat, el paper clau que han de jugar els empresaris com a motor d’innovació i de creació de riquesa.
Isak Andic, soci del Cercle i membre de la Junta entre 2008 i 2010, ha estat sens dubte el prototip del capità d’indústria que reivindicava Jaume Vicens Vives. Empresari fet a si mateix (no va heretar un negoci familiar), va començar des de zero (venent roba importada de l'Índia en un mercadillo de Barcelona) i ens ha deixat sent propietari d’una de les principals empreses tèxtils en l'àmbit internacional. Isak Andic ha creat un imperi global, amb fàbriques en molts països, però amb els centres de decisió i de disseny a Catalunya. I això ho ha fet en un sector "madur", en el qual Catalunya va ser capdavantera als segles XIX i XX, però que semblava condemnat a desaparèixer víctima del procés de globalització de les últimes dècades. El mèrit d’Andic és immens.
Fa tot just set mesos, Isak Andic va rebre, a proposta del Cercle, el premi Reino de España a la trajectòria empresarial de mans del rei. L’acte d’entrega del premi va ser emocionant i va servir perquè afloressin totes les qualitats –humanes i com a empresari– d'Andic: home senzill, conscient del seu èxit però immensament agraït a tots els que l’havien ajudat a aconseguir-lo; visionari, conscient que l’empresari ha d’arriscar i que els assoliments del passat no són cap garantia per fer front als reptes del futur, i generós, sabedor que d’una manera o altra cal acabar retornant a la societat allò que ens ha permès guanyar.
Acabo amb un apunt de país: Isak Andic va emigrar a Barcelona a finals dels anys 60 buscant una oportunitat que no tenia a la seva Turquia natal. És evident que aquesta oportunitat la va trobar: gràcies al seu esforç i al seu talent, i gràcies també al fet que aquí va trobar les condicions que li van permetre crear i convertir Mango en un líder mundial. És un exemple perfecte del que els que venen de fora poden aportar i de la capacitat del país d’integrar-los. Gràcies, Isak, trobarem a faltar el teu geni i la teva empenta, però la teva petjada perdurarà per sempre més.
